quinta-feira, dezembro 21, 2006
Bateig
A la Clara, la meva neboda (ja us la vaig presentar fa un temps, us en recordeu?) la vam batejar el dissabte.
La Clara, tots els cops que l’havia vista, m’havia semblat la nena més maca i tranquil·la del món. Gairebé mai l’havia vist queixar-se i més que plorar, feia uns crits per avisar de que alguna cosa no anava del tot bé. Resumint, un sol de criatura.
I passat dissabte, ja no puc dir el mateix. Segueix sent un sol de criatura, bonica, riallera, desperta... però quan vol plorar, millor que estigueu preparats, perquè els decibels de la seva veu poden ser perjudicials per la salut.
Així doncs, dissabte, jo en el meu paper de padrina, el Màrius i la Wieslawa (els seus pares) i l’Albert que n’és el padrí i la duia en braços, ens vam acostar cap a la pila baptismal per començar la cerimònia. Tot com una seda, incloent els petits retards que tota celebració d’aquest tipus sembla exigir... però quan el Mn. Joan va dir les primeres paraules, la Clara va decidir que ningú li robaria el protagonisme en el dia més important de la seva curta vida després del del naixement. No senyors i senyores! No estaven allà tots els familiars i amics més propers de la família per a veure-la dormint! No, no no! I va decidir fer-se sentir. I de quina manera!
Després, acabat el bateig, va mamar i va dormir plàcidament, com sempre, durant tot el pica-pica que es va organitzar per celebrar-lo.
Si senyor Clara! Cal fer-se notar i sobretot si ets la petita que sinó!!
La Clara, tots els cops que l’havia vista, m’havia semblat la nena més maca i tranquil·la del món. Gairebé mai l’havia vist queixar-se i més que plorar, feia uns crits per avisar de que alguna cosa no anava del tot bé. Resumint, un sol de criatura.
I passat dissabte, ja no puc dir el mateix. Segueix sent un sol de criatura, bonica, riallera, desperta... però quan vol plorar, millor que estigueu preparats, perquè els decibels de la seva veu poden ser perjudicials per la salut.
Així doncs, dissabte, jo en el meu paper de padrina, el Màrius i la Wieslawa (els seus pares) i l’Albert que n’és el padrí i la duia en braços, ens vam acostar cap a la pila baptismal per començar la cerimònia. Tot com una seda, incloent els petits retards que tota celebració d’aquest tipus sembla exigir... però quan el Mn. Joan va dir les primeres paraules, la Clara va decidir que ningú li robaria el protagonisme en el dia més important de la seva curta vida després del del naixement. No senyors i senyores! No estaven allà tots els familiars i amics més propers de la família per a veure-la dormint! No, no no! I va decidir fer-se sentir. I de quina manera!
Després, acabat el bateig, va mamar i va dormir plàcidament, com sempre, durant tot el pica-pica que es va organitzar per celebrar-lo.
Si senyor Clara! Cal fer-se notar i sobretot si ets la petita que sinó!!
Prova superada
Divendres passat vaig presentar el master que durant tant de temps he estat preparant i que durant tant de temps m’ha obligat a deixar de fer tantes coses.
Divendres 15 de Desembre a les 19.30, aproximadament, vaig entrar per parlar davant del tribunal, defensant el projecte. Quins nervis! Aquestes coses no m’agraden gens! Sort que, com tot, passa i sort també, que va anar molt bé. El projecte els va agradar, les crítiques van ser molt constructives i em van animar a continuar per aquest camí.
Finalment: prova superada!
Divendres 15 de Desembre a les 19.30, aproximadament, vaig entrar per parlar davant del tribunal, defensant el projecte. Quins nervis! Aquestes coses no m’agraden gens! Sort que, com tot, passa i sort també, que va anar molt bé. El projecte els va agradar, les crítiques van ser molt constructives i em van animar a continuar per aquest camí.
Finalment: prova superada!
terça-feira, dezembro 05, 2006
...
Avui s’ha mort la mare d’una amiga.
M’ha trucat per telèfon per dir-m’ho.
Encara estic tan xocada que no sé què dir...
La seva mare estava perfecte fins ahir a la nit... pensaven que era una grip...
No tinc paraules.
Voldria ser a Barcelona, per poder anar-la a veure, parlar amb ella, intentar que desconnectés una mica, en la mesura del possible...
Però no puc.
Em sap molt greu, Anna! Espero que entre tots pugeu passar de la millor manera aquests moments. Que us ajudeu els uns als altres a trobar forces per tirar endavant.
És en aquests moments quan la frase de “no sabeu ni el dia ni l’hora” es fa tan clara que espanta. El ritme de vida que portem no ens hi deixa pensar. Segurament molts no podríem viure pensant-hi. En part perquè espanta i en part perquè ens obligaria a replantejar-nos tantes coses que potser això encara ens espanta més.
En fi, Anna, una abraçada molt forta des de la distància.
M’ha trucat per telèfon per dir-m’ho.
Encara estic tan xocada que no sé què dir...
La seva mare estava perfecte fins ahir a la nit... pensaven que era una grip...
No tinc paraules.
Voldria ser a Barcelona, per poder anar-la a veure, parlar amb ella, intentar que desconnectés una mica, en la mesura del possible...
Però no puc.
Em sap molt greu, Anna! Espero que entre tots pugeu passar de la millor manera aquests moments. Que us ajudeu els uns als altres a trobar forces per tirar endavant.
És en aquests moments quan la frase de “no sabeu ni el dia ni l’hora” es fa tan clara que espanta. El ritme de vida que portem no ens hi deixa pensar. Segurament molts no podríem viure pensant-hi. En part perquè espanta i en part perquè ens obligaria a replantejar-nos tantes coses que potser això encara ens espanta més.
En fi, Anna, una abraçada molt forta des de la distància.
segunda-feira, dezembro 04, 2006
Catalunha: pais de encontros
Aquest és un article endarrerit. En tinc uns quants al cap, pendents d’escriure. Poc a poc espero tenir temps per anar passant-los a l’ordenador i de l’ordenador al blog. Però no els poso tots d’una vegada, que sinó quan entreu, veure que teniu tanta feina que tant sol tindreu ganes de sortir!!
A inicis de novembre, un dia que vaig trencar la meva hivernació forçada degut al master, anàvem passejant amb el Pedro de casa cap al Jerònims, quan de sobte, giro el cap cap al CCB (Centre Cultural de Belém) i veig el següent:
De poc m’agafa un atac! Catalunya a Lisboa? I amb unes lletres tan grans!! Quina il·lusió! Vam canviar al recorregut i ens vam endinsar CCB en dins per veure què volia dir aquest cartell.
Just arribant al Centre d’exposició al vam tornar a trobar: Catalunha: pais de encontros. I que m’havia “d’encontrar?” em preguntava jo?
Doncs a dins, al hall d’entrada del CCB, hi havia una exposició sobre Catalunya, amb mòduls, vídeos, imatges i textos curts i bastant amens. També uns prospectes força ben fets sobre els productes catalans. Si puc, algun dia els escanejo i us els ensenyo.
El que em va agradar més: les fotos dels castellers i el discurs de Pau Casals a la Unesco traduït al portuguès.
Les fotos, perquè us en feu una idea (feu click, si voleu ampliar una mica).
A inicis de novembre, un dia que vaig trencar la meva hivernació forçada degut al master, anàvem passejant amb el Pedro de casa cap al Jerònims, quan de sobte, giro el cap cap al CCB (Centre Cultural de Belém) i veig el següent:
De poc m’agafa un atac! Catalunya a Lisboa? I amb unes lletres tan grans!! Quina il·lusió! Vam canviar al recorregut i ens vam endinsar CCB en dins per veure què volia dir aquest cartell.
Just arribant al Centre d’exposició al vam tornar a trobar: Catalunha: pais de encontros. I que m’havia “d’encontrar?” em preguntava jo?
Doncs a dins, al hall d’entrada del CCB, hi havia una exposició sobre Catalunya, amb mòduls, vídeos, imatges i textos curts i bastant amens. També uns prospectes força ben fets sobre els productes catalans. Si puc, algun dia els escanejo i us els ensenyo.
El que em va agradar més: les fotos dels castellers i el discurs de Pau Casals a la Unesco traduït al portuguès.
Les fotos, perquè us en feu una idea (feu click, si voleu ampliar una mica).
GRÀCIES!
El divendres, finalment, vaig acabar el treball del master. Quin descans! I públicament -bé, el més públicament que ho puc fer- vull agrair l’ajuda dels meus estimats germans, que com sempre, sense ells, no sé què faria.
El Màrius va imprimir, enquadernar i preparar tot el treball per entregar-lo, i el va anar a lliurar personalment.
L’Eulàlia, fa més d’una setmana que s’anava llegint les versions finals dels capítols que enviava, per buscar, com el millor detectiu, el errors que el corrector del word no troba i per avisar-me de les expressions aportuguesades que ja se m’escapen.
Sé que és jugar amb avantatge, i segur que la major part dels meus col·legues de master no tenen una ajuda tant preciosa, però, i què hi voleu fer? No tothom té 4 germans, no tothom s’hi porta bé i sobretot, la majoria no estant disponibles per aquestes coses.
Aquesta és una de les coses que em falten a Portugal. Saber que si necessites alguna cosa, no tindràs a la família disponible per ajudar. Bé, la mare del Pedro i la Lara sí, però, i sense ànim d’ofendre, no és el mateix. Principalment perquè a mi tampoc m’és tan fàcil de demanar ajuda. I, d’altra banda, també em costa el contrari... saber que si ells necessiten alguna cosa, jo tampoc hi puc ser amb deu minuts. No puc fer de cangur, anar a buscar els nens a l’escola, fer encàrrecs... tot això, el dia a dia, no el tinc.
Ara, el dia 15, a Barcelona i davant del tribunal, em tocarà defensar-lo. I ara, tot i que m’he tret un pes de sobre, encara no em puc adormir, perquè em toca preparar la presentació, un power point xulíssim i un discurs conseqüent. Però no sé perquè, encara no estic nerviosa, encara... ja en parlarem el dia 14!
El Màrius va imprimir, enquadernar i preparar tot el treball per entregar-lo, i el va anar a lliurar personalment.
L’Eulàlia, fa més d’una setmana que s’anava llegint les versions finals dels capítols que enviava, per buscar, com el millor detectiu, el errors que el corrector del word no troba i per avisar-me de les expressions aportuguesades que ja se m’escapen.
Sé que és jugar amb avantatge, i segur que la major part dels meus col·legues de master no tenen una ajuda tant preciosa, però, i què hi voleu fer? No tothom té 4 germans, no tothom s’hi porta bé i sobretot, la majoria no estant disponibles per aquestes coses.
Aquesta és una de les coses que em falten a Portugal. Saber que si necessites alguna cosa, no tindràs a la família disponible per ajudar. Bé, la mare del Pedro i la Lara sí, però, i sense ànim d’ofendre, no és el mateix. Principalment perquè a mi tampoc m’és tan fàcil de demanar ajuda. I, d’altra banda, també em costa el contrari... saber que si ells necessiten alguna cosa, jo tampoc hi puc ser amb deu minuts. No puc fer de cangur, anar a buscar els nens a l’escola, fer encàrrecs... tot això, el dia a dia, no el tinc.
Ara, el dia 15, a Barcelona i davant del tribunal, em tocarà defensar-lo. I ara, tot i que m’he tret un pes de sobre, encara no em puc adormir, perquè em toca preparar la presentació, un power point xulíssim i un discurs conseqüent. Però no sé perquè, encara no estic nerviosa, encara... ja en parlarem el dia 14!
sábado, novembro 25, 2006
Visites :)
Cada cop que entro al blog i veig més punts vermells sobre el mapa em posso ben contenta. Això és que els meus amics (i família, clar!) pensen amb mi i venen a veure com em van les coses.
Jo segueixo amb el master, que ja queda ben poc pel dia D i s'ha de fer la recta final.
I no deixo de pensar amb que presentar el master voldrà dir anar a Barcelona (i el bateig de la Clara) i que després el Nadal està a un pas i tindré una setmana intensiva de vida familiar!!
Quanta felicitat!!
Jo segueixo amb el master, que ja queda ben poc pel dia D i s'ha de fer la recta final.
I no deixo de pensar amb que presentar el master voldrà dir anar a Barcelona (i el bateig de la Clara) i que després el Nadal està a un pas i tindré una setmana intensiva de vida familiar!!
Quanta felicitat!!
Vueling, un cop més...
Mail que he enviat a Vueling.
M'envien un val de descompte perquè a l'agost em van perdre la maleta i resulta que el val es defectuós i no el puc fer servir... en fi... quina pèrdua de temps i quina cara!
Un cop més Vueling em decepciona.
A l’agost vau perdre la meva maleta i vau trigar 6 dies a lliurar-me-la (havia de fer el complicadíssim recorregut de Barcelona a Lleida...). He estat reclamant per aquest tema i encara no he rebut per part vostre una resposta satisfactòria amb la que em sentís mínimament compensada pel desastre en el que vau convertir les meves vacances d’estiu.
El passat 14 de novembre, rebo un mail vostre, firmat per “Carlos Muñoz y Lázaro Ros, Fundadores de Vueling” dient que ho sentiu i que em voleu una altra oportunitat i que m’envieu un val de descompte de 20€.
No és que el val de descompte em compensi per la pèrdua de la maleta, però ja que feu això, decideixo utilitzar-lo, seguint les instruccions del vostre e-mail (que adjunto). Avui, 25 de novembre, truco al número 902 333933 (i sent que truco des de Lisboa, això em suposa una conferència, i segur que no gens barata, sent que la trucada acaba sent de 15 minuts). M’atent el Daniel i em comença a preguntar les dades i tot va bé fins que em demana el codi (BAG) i el número del descompte (41xxx). Ja m’estranyava... aquí comencen els problemes. Em diu que al seu ordenador li diu que el codi ja està caducat (el vostre mail indica clarament que caduca el 29 d’abril de 2007), jo li comento que no, que caduca a l’abril i que vaig rebre el mail al novembre... em diu que m’esperi que farà una consulta. Fa la consulta i em diu que “a vegades hi ha errors amb els codis de descompte, que escrigui un mail a clients@vueling.com exposant el cas”. En fi... de nou una pèrdua de temps i de diners per mi, i enlloc de compensada em sento perjudicada.
El vol que volia ja l’he comprat (adjunto la informació també). El Daniel em comentava que en principi, si deia el preu que estava (60 €) i que havia trucat, me’l conservaríeu quan m’arregléssiu el problema del val... però com comprendreu, no m’he volgut arriscat.
Volo amb vosaltres perquè sou més barats que la competència, però això és justificació per donar un mal servei? Si és així, estaria bé que ho aviséssiu també al site, al costat d’on poseu tot allò tan bonic de no-overbooking, etc, etc i potser els vostres clients s’ho pensarien dues vegades...
En fi... espero que solucioneu el problema del val de descompte, que me n’allargueu el plaç d’utilització i que em compenseu pels 15 minuts de conferencia que no m’han servit ni per comprar el vol (ho he fet per internet) ni per utilitzar el descompte que m’havia de compensar per la pèrdua de la maleta... ah, i per no parlar del temps que he hagut de dedicar a escriure’us, una vegada més, un mail de queixa.
Cordialment,
M'envien un val de descompte perquè a l'agost em van perdre la maleta i resulta que el val es defectuós i no el puc fer servir... en fi... quina pèrdua de temps i quina cara!
Un cop més Vueling em decepciona.
A l’agost vau perdre la meva maleta i vau trigar 6 dies a lliurar-me-la (havia de fer el complicadíssim recorregut de Barcelona a Lleida...). He estat reclamant per aquest tema i encara no he rebut per part vostre una resposta satisfactòria amb la que em sentís mínimament compensada pel desastre en el que vau convertir les meves vacances d’estiu.
El passat 14 de novembre, rebo un mail vostre, firmat per “Carlos Muñoz y Lázaro Ros, Fundadores de Vueling” dient que ho sentiu i que em voleu una altra oportunitat i que m’envieu un val de descompte de 20€.
No és que el val de descompte em compensi per la pèrdua de la maleta, però ja que feu això, decideixo utilitzar-lo, seguint les instruccions del vostre e-mail (que adjunto). Avui, 25 de novembre, truco al número 902 333933 (i sent que truco des de Lisboa, això em suposa una conferència, i segur que no gens barata, sent que la trucada acaba sent de 15 minuts). M’atent el Daniel i em comença a preguntar les dades i tot va bé fins que em demana el codi (BAG) i el número del descompte (41xxx). Ja m’estranyava... aquí comencen els problemes. Em diu que al seu ordenador li diu que el codi ja està caducat (el vostre mail indica clarament que caduca el 29 d’abril de 2007), jo li comento que no, que caduca a l’abril i que vaig rebre el mail al novembre... em diu que m’esperi que farà una consulta. Fa la consulta i em diu que “a vegades hi ha errors amb els codis de descompte, que escrigui un mail a clients@vueling.com exposant el cas”. En fi... de nou una pèrdua de temps i de diners per mi, i enlloc de compensada em sento perjudicada.
El vol que volia ja l’he comprat (adjunto la informació també). El Daniel em comentava que en principi, si deia el preu que estava (60 €) i que havia trucat, me’l conservaríeu quan m’arregléssiu el problema del val... però com comprendreu, no m’he volgut arriscat.
Volo amb vosaltres perquè sou més barats que la competència, però això és justificació per donar un mal servei? Si és així, estaria bé que ho aviséssiu també al site, al costat d’on poseu tot allò tan bonic de no-overbooking, etc, etc i potser els vostres clients s’ho pensarien dues vegades...
En fi... espero que solucioneu el problema del val de descompte, que me n’allargueu el plaç d’utilització i que em compenseu pels 15 minuts de conferencia que no m’han servit ni per comprar el vol (ho he fet per internet) ni per utilitzar el descompte que m’havia de compensar per la pèrdua de la maleta... ah, i per no parlar del temps que he hagut de dedicar a escriure’us, una vegada més, un mail de queixa.
Cordialment,
sexta-feira, novembro 17, 2006
Sant
Avui és el meu Sant. Ho sé perquè m'han trucat, de bon matí, els meus pares des de Vietnam i l'Eulàlia m'ha enviat un missatge. Jo, mai me'n recordo del dia del meu sant...
Avui és el meu Sant i hauria d'estar a Ginebre amb la Júlia...
en lloc d'això, continuo a Lisboa, a casa, demanant dies de festa per acabar el treball final del master. Sort que és la recta final...
Després, la presentació i després: NADAL EN FAMÍLIA!
Ja queda poc!
Avui és el meu Sant i hauria d'estar a Ginebre amb la Júlia...
en lloc d'això, continuo a Lisboa, a casa, demanant dies de festa per acabar el treball final del master. Sort que és la recta final...
Després, la presentació i després: NADAL EN FAMÍLIA!
Ja queda poc!
terça-feira, novembro 07, 2006
Proposta de butlleta de vot per les properes eleccions
No ho sé... potser així ens sentiriem tots menys enganyats?
(ah... sol hi ha 4 partits per motius de temps i espai en el disseny... no té res a veure amb la meva simpàtia -o hauria de dir anti- amb els partits que falten...)
quarta-feira, novembro 01, 2006
Eleccions des de la distància
Ja he viscut algunes eleccions des de la distància, però no em preocupaven massa.
Aquestes, però, són diferents. Per primera vegada en molts anys, potser fins i tot per primera vegada, he votat convençuda i, per tant, m'interessa més el resultat.
Serà que qui jo he escollit governarà? Me n'arrepentiré d'haver votat el que he votat, com d'altres vegades? O durant els próxims 4 anys (o el que duri la propera legislatura) sentiré que he escollit bé?
No ho sé... jo, des de la distància, ja he votat fa molts dies. Més d'una setmana. Sense mitings finals, debats televisiu ni jornades de reflexió. Simplement amb els programes dels partits i alguns articles del diàri. Sense quedar-me colapsada per les tonelades de paraules i contra paraules, insults i bestieses que vosaltres, els que sou a casa, haureu hagut de sentir i aguantar.
Em dóna la sensació que la distància, aquest cop més que mai, em deixa veure les coses amb una perspectiva més clara, menys envoirada per l'accés informatiu. I segurament és per això que no dubto i que per primera vegada sento que realment he exercit el meu dret a vot en conciència, triant el que per a mi, és sense dubte, la millor opció.
Però tot i haver votat fa una setmana m'he d'esperar, com tots, a veure els resultats finals aquesta nit. I així sentir-me, a mesura que pugen i baixen els escons, més a prop de casa.
Aquestes, però, són diferents. Per primera vegada en molts anys, potser fins i tot per primera vegada, he votat convençuda i, per tant, m'interessa més el resultat.
Serà que qui jo he escollit governarà? Me n'arrepentiré d'haver votat el que he votat, com d'altres vegades? O durant els próxims 4 anys (o el que duri la propera legislatura) sentiré que he escollit bé?
No ho sé... jo, des de la distància, ja he votat fa molts dies. Més d'una setmana. Sense mitings finals, debats televisiu ni jornades de reflexió. Simplement amb els programes dels partits i alguns articles del diàri. Sense quedar-me colapsada per les tonelades de paraules i contra paraules, insults i bestieses que vosaltres, els que sou a casa, haureu hagut de sentir i aguantar.
Em dóna la sensació que la distància, aquest cop més que mai, em deixa veure les coses amb una perspectiva més clara, menys envoirada per l'accés informatiu. I segurament és per això que no dubto i que per primera vegada sento que realment he exercit el meu dret a vot en conciència, triant el que per a mi, és sense dubte, la millor opció.
Però tot i haver votat fa una setmana m'he d'esperar, com tots, a veure els resultats finals aquesta nit. I així sentir-me, a mesura que pugen i baixen els escons, més a prop de casa.
segunda-feira, outubro 30, 2006
Supèrbia
Uff! Quin cap de setmana! O tancada a casa treballant pel master o tancada a la Biblioteca fent de policia en una presentació d’un llibre.
Van venir unes 100 o 150 persones, d’aquell perfil d’intel·lectuals de classe alta que tot fa pensar que es sabran comportar perfectament en un lloc en el que sol d’entrar-hi et quedes amb la boca oberta. Oberta per la bellesa del l’espai, per la quantitat de llibres, pel temps que tenen aquest espai i aquests llibres. Per sentir-te petit davant del pes dels segles.
Jo, almenys, quan vaig entrar per primera vegada em vaig sentir més o menys així... Però a jutjar pel comportament dels que van venir a la presentació, jo no dec ser gens intel·lectual... i encara bo.
Des de recolzar-se als llibres (dels mobles i les vitrines, ja ni en parlo. No sabíeu que són fets, precisament, per recolzar-hi tot el pes del cos? – doncs si us crèieu intel·lectuals, ja us podeu treure de la llista...), a treure llibres dels prestatges per fullejar-los, a entrar menjant i bevent... en fi...
Però el més greu (i el més violent per nosaltres, els pobres treballadors que havíem de fer de policies) és que quan els hi cridaves l’atenció (molt educadament, es clar) et responien de mala manera o se te’n fotien a la cara... llastimós.
I per llastimosos també els poemes (al meu entendre). Us en tradueixo un perquè opineu vosaltres mateixos (i us estalvio els de les vulves, paraula que li encanta a l’autor):
“Estàs vell,
em diu la imatge del mirall
Estiro una mà cap al meu Orient
i quasi toco
la saviesa
Estiro una mà cap al meu Occident
i quasi toco
la sobirania
Després, fito amb un somriure amarg
Aquest retrat judeocristà crucificat”
El “poeta” és un ex-polític que ha titulat el seu primer llibre de poemes “Sobirania”, jo, si em deixes recomanar-li un nou títol, li proposaria la paraula “Supèrbia”.
Van venir unes 100 o 150 persones, d’aquell perfil d’intel·lectuals de classe alta que tot fa pensar que es sabran comportar perfectament en un lloc en el que sol d’entrar-hi et quedes amb la boca oberta. Oberta per la bellesa del l’espai, per la quantitat de llibres, pel temps que tenen aquest espai i aquests llibres. Per sentir-te petit davant del pes dels segles.
Jo, almenys, quan vaig entrar per primera vegada em vaig sentir més o menys així... Però a jutjar pel comportament dels que van venir a la presentació, jo no dec ser gens intel·lectual... i encara bo.
Des de recolzar-se als llibres (dels mobles i les vitrines, ja ni en parlo. No sabíeu que són fets, precisament, per recolzar-hi tot el pes del cos? – doncs si us crèieu intel·lectuals, ja us podeu treure de la llista...), a treure llibres dels prestatges per fullejar-los, a entrar menjant i bevent... en fi...
Però el més greu (i el més violent per nosaltres, els pobres treballadors que havíem de fer de policies) és que quan els hi cridaves l’atenció (molt educadament, es clar) et responien de mala manera o se te’n fotien a la cara... llastimós.
I per llastimosos també els poemes (al meu entendre). Us en tradueixo un perquè opineu vosaltres mateixos (i us estalvio els de les vulves, paraula que li encanta a l’autor):
“Estàs vell,
em diu la imatge del mirall
Estiro una mà cap al meu Orient
i quasi toco
la saviesa
Estiro una mà cap al meu Occident
i quasi toco
la sobirania
Després, fito amb un somriure amarg
Aquest retrat judeocristà crucificat”
El “poeta” és un ex-polític que ha titulat el seu primer llibre de poemes “Sobirania”, jo, si em deixes recomanar-li un nou títol, li proposaria la paraula “Supèrbia”.
sábado, outubro 28, 2006
De la meva terra
Ó GENTE DA MINHA TERRA
Canta: Mariza
Lletra: Amália Rodríguez
Música: Tiago Machado
Ó gente da minha terra
Oh gent de la meva terra
Agora que eu percebi
Ara he entès
Esta tristeza que trago
Aquesta tristesa que porto
Foi de vós que a recebi
És de vosaltres que l’he rebut
É meu e vosso este fado
És meu i vostre aquest fado
Destino que nos amarra
Destí que ens aferra
Por mais que seja negado
Per molt que es negui
Às cordas de uma guitarra
A les cordes d’una guitarra
Sempre que se ouve o gemido
Sempre que se sent el gemec
De uma guitarra a cantar
D’una guitarra a cantar
Fica-se logo perdido
Ja s’estàs perdut
Com vontade de chorar
Amb ganes de plorar
E pareceria ternura
I semblaria tendresa
Se eu me deixasse embalar
Si em deixés bressolar
Era maior a amargura
Seria més gran l'amargor
Menos triste o meu cantar
Menys trista la meva cançó
terça-feira, outubro 24, 2006
quarta-feira, outubro 18, 2006
Benvinguda Clara!
La Clara, la meva nova neboda, va néixer el 13 d'Octubre, cap a les 5 de la tarda. Jo espero veure-la demà passat quan faré una escapada fugaç a Barcelona per conèixer-la i per celebrar el 40 aniversari de casament dels meus pares.
A veure si, tot i tenir tant sols una setmana, se li queda gravada la meva cara i s’assabenta que té una tieta mig portuguesa. I per Nadal, quan torni, ja serà tant gran!
El Bernat, pel que he sentit, porta força bé això de ser el germà gran. Potser la Maria, per això, li pot donar algun consell per saber com es fa això exactament...
segunda-feira, outubro 02, 2006
Afers exteriors
Finalment, m'han confirmat que.... tararararara ta ta!!
No participaré al programa!
I estic contenta, la veritat, perquè tot i que seria xulo que em veiessiu des de Barcelona, també m'estressaria un rato!
Així, tinc dos amics que hi surten i jo m'ho puc mirar des de la distància!
Això si, que algú em gravi el programa quan doni, si us plau!
No participaré al programa!
I estic contenta, la veritat, perquè tot i que seria xulo que em veiessiu des de Barcelona, també m'estressaria un rato!
Així, tinc dos amics que hi surten i jo m'ho puc mirar des de la distància!
Això si, que algú em gravi el programa quan doni, si us plau!
domingo, outubro 01, 2006
El meu restaurant preferit
El meu restaurant preferit de Lisboa està a Alfama i es diu Casa Chica (em sembla). És molt petit, té tant sols espai per 20 persones, però a part del menjar, que és casolà però boníssim (Bacalhau à Braz, arroz de polvo, arroz de pato...), cada dia que hi anem en passa una de més grossa.
L'última vegada, amb l'Anna, l'Eliseu i la Martina, vam poder assistir, de gratis, a una sessió de fados autèntica (o millor, autènticament surrealista).
Veieu-ho vosaltres mateixos.
L'última vegada, amb l'Anna, l'Eliseu i la Martina, vam poder assistir, de gratis, a una sessió de fados autèntica (o millor, autènticament surrealista).
Veieu-ho vosaltres mateixos.
D. Giovanni
Fa uns dies, va arribar un mail a la biblioteca preguntant quants dels seus treballadors estarien interessats en tenir una invitació per anar a veure D. Giovanni, de Mozart, a l'escenàri que s'estava montant al pati del Palau da Ajuda.Jo, evidentment, m'hi vaig apuntar. Tot el que sigui gratis i relacionat amb cultura, perfecte. Ens convidaven a veure l'assaig general, que seria el dimarts. Finalment, per problemes interns (per variar), l'assaig no es va arribar a fer i ens vam quedar tots amb cara de tontos...
Però al dijous, van arribar unes entrades per veure l'òpera i, de nou, m'hi vaig apuntar.
A la nit, vestida amb les meves millors gales (que no és que siguin molt bones) vaig anar cap al Palau, amb intenció d'escoltar òpera... però... en fi, escoltar el que es diu escoltar no ho vaig fer gaire. El so era horrible. Suposo que el fet de no fer assaig general passa factura. De tant en tant, si paraves molt l'orella, senties que si, que realment, aquella persona que estava sobre l'escenari estava cantant. I veure, bé, el que es diu veure, la foto n'és testimoni (però això era perquè els que no pagavem teniem els pitjors llocs).
Va ser tant trist, que al final, si la gent va aplaudir durant 30 segons ja va ser molt. No ho havia vist mai, així. Ni demanar que sortissin de nou els cantants, ni felicitar al director, ni uns sol "bravo". Fi. Tothom de peu i cap a casa, entre comentaris de l'horror que havien intentat "escoltar".
A mi, de tota manera, em va agradar anar-hi. Millor això que quedar-me a casa, i amb els de la feina ens vam divertir prou.
quarta-feira, setembro 20, 2006
Perquè m'agrada tant llegir el Sostres
M'agrada, m'agrada molt llegir el Sostres. No sempre hi estic d'acord, ni m'agrada el to que utilitza, però , a diferència de molts, diu el que pensa, sense por de les conseqüències. Pot ser que sigui sol una postura, pot semblar molts cops arrogant, però en l'era del "políticament correcte", llegir-lo diria que és quasi un bàlsam.
No el llegeixo cada dia, però sovint vaig al site de l'Avui, al "Cercador" i hi escric "Lliri entre cards" i escullo "Últims 7 dies". I faig un intensiu de Sostres. El món (el seu món, sovint) resumit en prop de 2000 caràcters per article.
Un dia, una coneguda, després d'explicar-me'n unes quantes intimitats, em va preguntar si el volia conèixer. Jo vaig fer un bot endarrera. No, no el vull conèixer. No és que l'admiri com a persona, que vulgui saber com és i què amaga. I, sobretot, no el voldria conèixer per por a la fixació que té per exposar la seva vida als seus articles. No, gràcies, no vull passar per cap tràngol innecessari. Simplement m'agrada llegir-lo. A distància.
No el llegeixo cada dia, però sovint vaig al site de l'Avui, al "Cercador" i hi escric "Lliri entre cards" i escullo "Últims 7 dies". I faig un intensiu de Sostres. El món (el seu món, sovint) resumit en prop de 2000 caràcters per article.
Un dia, una coneguda, després d'explicar-me'n unes quantes intimitats, em va preguntar si el volia conèixer. Jo vaig fer un bot endarrera. No, no el vull conèixer. No és que l'admiri com a persona, que vulgui saber com és i què amaga. I, sobretot, no el voldria conèixer per por a la fixació que té per exposar la seva vida als seus articles. No, gràcies, no vull passar per cap tràngol innecessari. Simplement m'agrada llegir-lo. A distància.
segunda-feira, setembro 18, 2006
Com menys escric més faig
Uff, quanta feina endarrerida...
Van venir l'Albert i la Sònia i, més que fer turisme, vam aprofitar per veure algunes de les activitats que proposava la ciutat al cap de setmana, així que Flugtag i Mundial de Focs artificials, i al dia seguent: Sintra, Azenhas do Mar (amb bany de l'Albert a les gèlides aigues de l'Atlàntic), Cabo da Rocha e soparet a un restaurant extranyament barat de la Praia do Guincho.
L'endemà, 11 de Setembre, jo treballava... i tots vosaltres (tots no, quasi) celebraveu la diada... i un any més no vaig penjar la senyera del balcó... (aquesta memòria...).
I aquest cap de setmana he anat a fer la verema, per segon any consecutiu. Però enguany hi havia molt menys raim i força més gent, total que no vaig ni arribar a cansar-me! I després vam anar a la festa de la transumància a Alpedrinha (un poblet al costat de Covilhã). Els chocalhos, es diu. Quina gentada! Què bé que facin alguna cosa que funcioni bé i tingui èxit a l'interior. A veure si els altres s'hi fixen i n'aprenen.
A la feina tot bé. Bé, tot bé a nivell intern, perquè, sembla que realment hi ha tants problemes de calers que volen tancar l'organisme on treballo. Més o menys equivaldria a que a Catalunya tanqués la Dipu a nivell cultural, o una cosa així. Inimaginable, no? Doncs aquests són els aires que es respiren per Portugal.
Ah, per cert, també vaig anar a veure Volver (el primer cop que vaig al cine a Portugal i no he de llegir subtítols ;), tot i que els llegia igualment, pel costum i per comprovar si estava ben traduit, que no ho estava, es perdien una de matissos!). Em va agradar molt. Des de la història a l'actuació magistral de totes les actrius... a sentir algunes expressions en Espanyol, que per estar aquí feia segles que no sentia. Vaig riure molt, tot i que hi hagi parts que no són ben bé de riure. Per mi, el millor Almodóvar que he vist fins ara.
Van venir l'Albert i la Sònia i, més que fer turisme, vam aprofitar per veure algunes de les activitats que proposava la ciutat al cap de setmana, així que Flugtag i Mundial de Focs artificials, i al dia seguent: Sintra, Azenhas do Mar (amb bany de l'Albert a les gèlides aigues de l'Atlàntic), Cabo da Rocha e soparet a un restaurant extranyament barat de la Praia do Guincho.
L'endemà, 11 de Setembre, jo treballava... i tots vosaltres (tots no, quasi) celebraveu la diada... i un any més no vaig penjar la senyera del balcó... (aquesta memòria...).
I aquest cap de setmana he anat a fer la verema, per segon any consecutiu. Però enguany hi havia molt menys raim i força més gent, total que no vaig ni arribar a cansar-me! I després vam anar a la festa de la transumància a Alpedrinha (un poblet al costat de Covilhã). Els chocalhos, es diu. Quina gentada! Què bé que facin alguna cosa que funcioni bé i tingui èxit a l'interior. A veure si els altres s'hi fixen i n'aprenen.
A la feina tot bé. Bé, tot bé a nivell intern, perquè, sembla que realment hi ha tants problemes de calers que volen tancar l'organisme on treballo. Més o menys equivaldria a que a Catalunya tanqués la Dipu a nivell cultural, o una cosa així. Inimaginable, no? Doncs aquests són els aires que es respiren per Portugal.
Ah, per cert, també vaig anar a veure Volver (el primer cop que vaig al cine a Portugal i no he de llegir subtítols ;), tot i que els llegia igualment, pel costum i per comprovar si estava ben traduit, que no ho estava, es perdien una de matissos!). Em va agradar molt. Des de la història a l'actuació magistral de totes les actrius... a sentir algunes expressions en Espanyol, que per estar aquí feia segles que no sentia. Vaig riure molt, tot i que hi hagi parts que no són ben bé de riure. Per mi, el millor Almodóvar que he vist fins ara.
segunda-feira, agosto 28, 2006
quinta-feira, agosto 24, 2006
LANZUDA (segon intent)
Sembla que hem aconseguit fer un altre pas (minúscul) amb el tema de les camisetes.
Lanzuda, té finalment, el site on-line: www.lanzuda.com
S'agraeixen crítiques (n'hi ha forces que jo ja he fet) i sobretot, si us agraden les camisetes, s'agreixen encara més les compres ;)
Si mai monteu un negoci, sobretot, sobretot, intenteu coneixer molt molt bé la gent amb la que us hi posseu i que quedin les coses ben claretes des de l'inici... sinó... o teniu molta sort o malament rai.
Lanzuda, té finalment, el site on-line: www.lanzuda.com
S'agraeixen crítiques (n'hi ha forces que jo ja he fet) i sobretot, si us agraden les camisetes, s'agreixen encara més les compres ;)
Si mai monteu un negoci, sobretot, sobretot, intenteu coneixer molt molt bé la gent amb la que us hi posseu i que quedin les coses ben claretes des de l'inici... sinó... o teniu molta sort o malament rai.
terça-feira, agosto 22, 2006
De tornada
Segon dia de feina després de dues setmanes de vacances i res és tant horrible com m'imaginava. El primer dia perquè tenia tanta feina que no vaig tenir ni temps de planyem. Aquest segon perquè amb el ritme d'ahir sembla que faci setmanes que treballo.
I les vacances! La Vall de Boi és preciosa. Perquè sent catalana i tenint aquest paradis tant sols a 3 hores i pico de Barcelona encara no hi havia anat... ? el dia a dia se'ns menja... i suposo que quan ja no ens queda temps ens agafen amb els "pijats al ventre" (parlant malament) i amb una llista enorme de coses per fer que s'han anat quedant endarrera ofuscades per coses tant estúpides com rentar la casa, posar la rentadora, contestar aquells mails... o l'encara més temible "Què bé s'està al llit o al sofà"... Un amic em deia fa temps que dormir és una gran pèrdua de temps... que sol calia dedicar-li les hores imprescindibles per continuar viu. Suposo que si però sé que quan arribi el matí del diumenge pensaré... uff! què bé s'està al llit!
Hi ha alguns que no tenim solució...
I les vacances! La Vall de Boi és preciosa. Perquè sent catalana i tenint aquest paradis tant sols a 3 hores i pico de Barcelona encara no hi havia anat... ? el dia a dia se'ns menja... i suposo que quan ja no ens queda temps ens agafen amb els "pijats al ventre" (parlant malament) i amb una llista enorme de coses per fer que s'han anat quedant endarrera ofuscades per coses tant estúpides com rentar la casa, posar la rentadora, contestar aquells mails... o l'encara més temible "Què bé s'està al llit o al sofà"... Un amic em deia fa temps que dormir és una gran pèrdua de temps... que sol calia dedicar-li les hores imprescindibles per continuar viu. Suposo que si però sé que quan arribi el matí del diumenge pensaré... uff! què bé s'està al llit!
Hi ha alguns que no tenim solució...
quinta-feira, agosto 03, 2006
100% VACANCES
Diumenge a les 5 de la tarda calculo que jo i el Pedro ja haurem arribat a Boi on, amb tota la meva family, això vol dir amb 13 persones més, passarem una setmaneta magnífica, espero. Sense pensar amb feina, ni stress, ni res! 100% vacances!
domingo, julho 30, 2006
CLARA
He obert una nova carpeta de fotografies al meu ordenador.
Aquesta és la primera.
La Clara (encara no és el seu nom definitiu) és la meva cinquena neboda.
Naixerà a principis d’octubre d’aquest any i serà la germana petita del Bernat.
Ja tinc ganes de veure-la en directe!
Per culpa del projecte
El projecte de master no em deixa actualitzar el blog...
I així passen els dies i els mesos i no escric res de res pels pocs que em llegiu... ho sento.
Per exemple, no us he explicat que van venir 4 dies els meus nebots a Lisboa. Que, amb l’Anna i l’Amadeu dormien junts a la mateixa habitació, amb tant sols 2 llits!, que crec que s’ho van passar molt bé. I, sobretot, que espero que tornin.
Tampoc us he penjat fotografies de la regata de grans velers que va haver a Lisboa el cap de setmana passat i com, asseguda al balcó de casa, vaig veure passar riu avall els velers més grans del món.
Ni cap novetat de la feina i del taller que estem preparant per setembre, sobre la construcció dels llibres medievals... res de res per culpa d’un projecte que no avança i del que ja estic saturada.
Presento el 15 de setembre, si Déu vol i si he aconseguit acabar-lo per entregar l’1 d’aquell mateix mes... un altre projecte que, pel que sembla, es quedarà al calaix, ocupant espai i omplint-se de pols... en fi...
com es allò de “Resistir és vèncer”?
I així passen els dies i els mesos i no escric res de res pels pocs que em llegiu... ho sento.
Per exemple, no us he explicat que van venir 4 dies els meus nebots a Lisboa. Que, amb l’Anna i l’Amadeu dormien junts a la mateixa habitació, amb tant sols 2 llits!, que crec que s’ho van passar molt bé. I, sobretot, que espero que tornin.
Tampoc us he penjat fotografies de la regata de grans velers que va haver a Lisboa el cap de setmana passat i com, asseguda al balcó de casa, vaig veure passar riu avall els velers més grans del món.
Ni cap novetat de la feina i del taller que estem preparant per setembre, sobre la construcció dels llibres medievals... res de res per culpa d’un projecte que no avança i del que ja estic saturada.
Presento el 15 de setembre, si Déu vol i si he aconseguit acabar-lo per entregar l’1 d’aquell mateix mes... un altre projecte que, pel que sembla, es quedarà al calaix, ocupant espai i omplint-se de pols... en fi...
com es allò de “Resistir és vèncer”?
quinta-feira, julho 06, 2006
Benvinguts al club!
Avui he rebut aquesta frase per mail que us tradueixo:
AQUELL QUE AL LLARG DEL DIA
ÉS ACTIU COM UNA FORMIGA
FORT COM UN TORO
TRABALHA COM UN CAVALL
I AL FINAL DE LA TARDA ES SENT CANSAT COM UN GOS...
HAURIA D'ANAR AL VETERINARIA, PERQUÈ ÉS MOLT POSSIBLE QUE SIGUI BURRO!
AQUELL QUE AL LLARG DEL DIA
ÉS ACTIU COM UNA FORMIGA
FORT COM UN TORO
TRABALHA COM UN CAVALL
I AL FINAL DE LA TARDA ES SENT CANSAT COM UN GOS...
HAURIA D'ANAR AL VETERINARIA, PERQUÈ ÉS MOLT POSSIBLE QUE SIGUI BURRO!
sexta-feira, junho 09, 2006
LANZUDA
Finalment sembla que començarem a vendre les camisetes que fa prop d'una any que preparem. Cal dir, però, que res ha anat com esperàvem. No ens entenem amb el grup que les fem, les impressions de la meitat han sortit amb errors, les caixes dins on havien d'anar tampoc ens les han entregat...
Però suposo que de tot se n'aprèn i jo segueixo amb l'esperança que a la gent li agardin i es venguin bé.
Les posarem a la venda el dissabte, aprofitant que serà la segona edició del Coivilhã Downtown (teniu el site a la columna de la dreta), però sense tenir el site acabat (el de lanzuda, que també està a la dreta), ni les postals que servien de catàleg... en fi...
Mireu si us agraden els dibuixos i totes les opinions seran benvingudes!
(el dibuix de la groga, el que aquí està en blau, en realitat és en verd, no he trobat la imatge bona)
Però suposo que de tot se n'aprèn i jo segueixo amb l'esperança que a la gent li agardin i es venguin bé.
Les posarem a la venda el dissabte, aprofitant que serà la segona edició del Coivilhã Downtown (teniu el site a la columna de la dreta), però sense tenir el site acabat (el de lanzuda, que també està a la dreta), ni les postals que servien de catàleg... en fi...
Mireu si us agraden els dibuixos i totes les opinions seran benvingudes!
(el dibuix de la groga, el que aquí està en blau, en realitat és en verd, no he trobat la imatge bona)
terça-feira, junho 06, 2006
Si la barqueta es tomba...
Del divendres fins avui han estat a Lisboa el Màrius, la Wieslawa, el Bernat (i la Guilleuma). Tenir visites és sempre bo. Visites familiars millor. Visites dels nevots, el millor dels millors. Tenir el Bernat corrent amunt i avall del pis amb la furgoneta Volswagen que em va cagar el tió (amb l'invitació del sopar al Eleven) magnífic. I que anés cridant "Alizabet" "Alizabet" perquè jo el seguís amb el seu cotxe de bombers vermell, genial!
tant que em quedo sense adjectius!
sol dir GRÀCIES per la tercera visita!
sábado, junho 03, 2006
BON DIA
Avui ha estat un bon dia...Al matí al arribar a la Biblioteca ens hem enterat que hem sortit a primera pàgina del diari (per un bon motiu). Us poso la imatge. La foto és d'ahir, que van fer una conferència de premsa a la Biblio sobre el nou "Pla Nacional de Lectura" portuguès. Si haig de dir la veritat... no van pas dir cap cosa gaire interessant ni original... en fi... política.
I encara millor... a la tarda han arribat el Màrius, la Wieslawa, el Bernat i la nena que està a la panxa de la Wieslawa!! És la tercera vegada que venen. Ells tenen el rècord de visites!
(l'única notícia dolenta ha estat que la Biblio deixarà de formar part de l'IPPAR i passarà a formar part de la Biblioteca Nacional... i com que nosaltres tenim contracte amb l'IPPAR, doncs no se sap que ens passarà... i la expo... bé, la expo em sembla que, malauradament, es quedarà en projecte.)
quinta-feira, junho 01, 2006
SUSHI
Ahir vam anar a sopar a un japonès que hi ha a prop de casa i que ens feien un 30% de descompte (ahir era l'últim dia). Ens vam posar les botes i vam acabar pagant sol 17 € cada un. Humm!! i ara... que toca anar a fer el sopar... nyami! m'agradaria tenir aquí un sushiman per repetir!
segunda-feira, maio 29, 2006
LISBOA BY ME (1)
Primer capítol d’una guia de la ciutat de Lisboa, personal i intransferible (vull dir que no la feu rodar gaire que sinó els locals magnífics que us recomano aquí s’ompliran de turistes!!).
I abans de parlar-vos de la meva ciutat i país d’acollida... potser una mica d’informació sobre com arribar-hi.
A PEU: Agafeu el Camí de Santiago i quan arribeu a Galícia comenceu a buscar la desviació que ve del camí portuguès. Un entra per Tui i l’altra per La Guardia. Trigareu una mica bastant, però segur que és una experiència inoblidable (sense deixar de banda el barat que us sortirà l’allotjament!). A seguir un petit plànol per si voleu estudiar l'opció.
EN AUTOBUS: Podeu consultar les webs de http://www.eurolines.es/portal/index.html i http://www.linebus.com/ Però són moltes hores... Per moure’t per Portugal, per això si que l’autobús val la pena. Consulteu http://www.rede-expressos.pt/ EN AVIÓ: La millor opció si trobeu ofertes bones. Mireu, compareu i compreu al millor postor: http://www.vueling.com/, http://www.flytap.com/ , http://www.flypga.com/ , http://www.iberia.com/ ... a vegades el més fàcil és mirar a http://www.viajar.com/ i d’allí anar a la pàgina original de la companyia, ja que acostuma a sortir més barat.
I ara que ja sabeu com arribar... comenceu a buscar dates i seguir atens als proper capítols!
I abans de parlar-vos de la meva ciutat i país d’acollida... potser una mica d’informació sobre com arribar-hi.
A PEU: Agafeu el Camí de Santiago i quan arribeu a Galícia comenceu a buscar la desviació que ve del camí portuguès. Un entra per Tui i l’altra per La Guardia. Trigareu una mica bastant, però segur que és una experiència inoblidable (sense deixar de banda el barat que us sortirà l’allotjament!). A seguir un petit plànol per si voleu estudiar l'opció.
EN COTXE: Bona opció si voleu conèixer Portugal al vostre ritme. El millor es seguir el consell de ruta d’una persona amb anys d’experiència: el ninot de Michelin (http://www.viamichelin.com/). Poseu la ruta i escolliu la opció que més us convingui.
La benzina a Portugal és un xic més cara que al país veí, així que abans de passar la frontera no us oblideu d’omplir el dipòsit!
EN TREN: Des de Barcelona és una mica complicat... cal agafar el tren que va fins a Salamanca, i allí canviar amb un que va fins a Lisboa (el que ve d’Hendaya, ara us ho explico)
Des de Madrid si que n’hi ha un diari, un tren hotel de “Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados” (d’ara en endavant, com diuen els advocats, RENFE).
Com deia abans d’aquesta broma taaan graciosa, n’hi ha un que ve d’Hendaya que us deixa a Lisboa mateix. També de RENFE i es diu SUREX.
Des del sud seguir que hi ha alguna combinació, però amb transbords i jo no la conec.
De tota manera, per saber horaris i tota la pesca: http://horarios.renfe.es/hir/catalan.html
O http://www.cp.pt/ i després aneu a l’apartat internacional, o nacional si voleu viatjar amb tren per Portugal, però els horaris són dolents i els preus solen ser més alts que amb els autobusos.
EN AUTOBUS: Podeu consultar les webs de http://www.eurolines.es/portal/index.html i http://www.linebus.com/ Però són moltes hores... Per moure’t per Portugal, per això si que l’autobús val la pena. Consulteu http://www.rede-expressos.pt/ EN AVIÓ: La millor opció si trobeu ofertes bones. Mireu, compareu i compreu al millor postor: http://www.vueling.com/, http://www.flytap.com/ , http://www.flypga.com/ , http://www.iberia.com/ ... a vegades el més fàcil és mirar a http://www.viajar.com/ i d’allí anar a la pàgina original de la companyia, ja que acostuma a sortir més barat.
I ara que ja sabeu com arribar... comenceu a buscar dates i seguir atens als proper capítols!
quinta-feira, maio 25, 2006
Marta
La Marta és la primera Erasmus que ens visita. Està bé perquè és la primera que és amiga, amiga dels dos. Vull dir que quan ve algú amic meu, també ho són del Pedro, però diferent. I quan ve algú amic del Pedro, doncs jo estic en la mateixa situació. No és el mateix.El primer dia que va arribar, a les 8 del matí, va coincidir que era el Lisboa downtown (allò que fa el Pedro de tirar-se amb bici escales avall per les ciutats). I vam anar a veure'l . El Pedro no corria, ja que en aquest, que és internacional, sol hi participes si t'hi han convidat, i no era el cas. Total, que ell va demanar un pase de premsa i es va passar el dia fent fotos. Nosaltres vam anar a passejar una estona i després a veure l'espectacle. I mentre esperaven sentit els xiulets dels comissàris de la pista avisant que baixava un altre boig en bici, va venir una noia a demanar-nos si ens podia tirar una foto i després ens va donar una targeta amb una direcció d'internet on podiam anar-la a veure.
La foto és aquesta.
La meva familia d'adopció
M'han passat un site molt xulo que permet personalitzar els ninotets de South-Park i fer-ne el que vulguis. Jo he intentat fer un retrat robot de la família del Pedro (jo inclosa). Bé, com que la majoria no els coneixeu no podreu dir si s'assemblen o no, però us en podreu fer una idea, ni que sigui caricaturitzada.
Si voleu jugar una mica: http://www.vexatori.de/zib/spstudio.html, però aneu amb compte! Que enganxa!
quarta-feira, abril 19, 2006
terça-feira, abril 18, 2006
Finalment Berlin!
Del 30 de març al 3 d'abril vam invadir la casa del Sergi per passar uns dies a Berlin. GRÀCIES!!Fins ara no havia tingut temps de penjar res del viatge aquí. També podeu veure més fotos (almenys durant uns dies) al site del Pedro (http://psr.no.sapo.pt).
Berlin és una ciutat tant fantàstica que costa descriure-la amb paraules! Mira cap al futur però no oblida el seu passat. Potser per això és una ciutat de contrastos. És plena de museus, des dels oficials a sales completament alternatives, dins de cases okupes, per exemple. És plena de graffitis i de contenedors de reciclatge, cada apartat del seu color. És plena de transports públics (autobus, metro, tren, tranvia) i de gent amb bicicleta i rickshaws. Fa fred però està plena de parades al carrer per menjar fora a la primera que la primavera treu el nas. És barata i els sous són alts. És una ciutat on t'hi pots sentir com a casa, si t'agrada el fred, estas disposat a no entendre res del que diuen o a aprendre alemany i estas preparat per la dificil tasca de fer amics autóctons. Però sí, malgrat això, t'hi pots sentir com a casa...
quinta-feira, março 30, 2006
Penya i Barça i Benfica
Dilluns va ser la inauguració de la Penya Barcelonista de Lisboa. Va venir el Laporta i, per sort, va anar prou bé tot. El que passa és que ens ha donat una feinada!! Si voleu veure fotos mireu aquí: http://penbarlis.blogspot.com/2006/03/primeres-fotos.htmlm/2006/03/primeres-fotos.html
I després, com a premi (i a canvi de 50 €) vam anar al camp a veure guanyar el Barça... llàstima que no hi havia manera de que la bola entrés!! Quin estrès!
Però encara queda la tornada i espero -creuo els dits, toco fusta, canto el virolai- que passarem. Si no ja m'imagino el que hauré d'escoltar dels benfiquistes durant una setmana, com a mínim!!
quarta-feira, março 15, 2006
Un mes
Fa un mes que no escric i en aquest mes han passat moltes coses. Bones, eh, coses bones!
Ahir van marxar l'Anna i la Sira, dues amigues que hem van venir a visitar i amb qui m'ho he passat molt bé. Han tingut una sort! Els quatre dies que venen ha fet un solàs! Avui m'aixeco al matí i un altre cop boira...
El Barça va guanyar al Chelsea (hué) i ara l'han emparellat a quarts amb el Benfica i els de la Penya estem veient si podrem inaugurar o no ara, aprofitant que el Laporta ve a Lisboa. Amb això de la Penya també he perdut força temps per escriure! Ara estic fent un blog per ells, si li voleu donar un cop d'ull: http://penbarlis.blogspot.com
I el més important: la feina va molt i molt bé. Estic posada en uns quants projectes diferents, tots relacionats amb coses d'expos, uns més importants d'altres menys, i estic molt contenta. Ja veurem cap a on van i com acaben però per ara a disfrutar!
Ah! Ahir vaig pensar amb els de Venècia (si, Pilar, Carme, Jordi i resta de l'equip!) van passar "Casanovas" per la tele i avui fan el segon capítol. Oi que era lo que estaven filmant quan hi vam anar nosaltres?
Molts petons a tots els que obriu de tant en tant aquest blog i acostumeu a veure que continua igual. Prometo, com sempre, intentar actualitzar-lo més sovint.
Ahir van marxar l'Anna i la Sira, dues amigues que hem van venir a visitar i amb qui m'ho he passat molt bé. Han tingut una sort! Els quatre dies que venen ha fet un solàs! Avui m'aixeco al matí i un altre cop boira...
El Barça va guanyar al Chelsea (hué) i ara l'han emparellat a quarts amb el Benfica i els de la Penya estem veient si podrem inaugurar o no ara, aprofitant que el Laporta ve a Lisboa. Amb això de la Penya també he perdut força temps per escriure! Ara estic fent un blog per ells, si li voleu donar un cop d'ull: http://penbarlis.blogspot.com
I el més important: la feina va molt i molt bé. Estic posada en uns quants projectes diferents, tots relacionats amb coses d'expos, uns més importants d'altres menys, i estic molt contenta. Ja veurem cap a on van i com acaben però per ara a disfrutar!
Ah! Ahir vaig pensar amb els de Venècia (si, Pilar, Carme, Jordi i resta de l'equip!) van passar "Casanovas" per la tele i avui fan el segon capítol. Oi que era lo que estaven filmant quan hi vam anar nosaltres?
Molts petons a tots els que obriu de tant en tant aquest blog i acostumeu a veure que continua igual. Prometo, com sempre, intentar actualitzar-lo més sovint.
quinta-feira, fevereiro 16, 2006
Eleven
Ahir vam anar a l’Eleven (http://www.restauranteleven.com/) gràcies al regal de Nadal del meu germà. És l’únic restaurant de Lisboa amb una estrella Michelin, i al meu humil entendre, se la mereix. Us poso els plats que vam menjar... a mi sol d’escriure’ls i recordar-los se’m fa la boca aigua...
Entrades:
Risotto de wasabi amb crocant de llagostí
Foie gras calent amb pera caramelisada i col llombarda confitada
Plats:
Jarrette de vedella de llet cuinada durant 16 hores amb puré de patata ratte, cúrcuma i llegums glacejats amb gingebre
Carré de xai amb crosta de pebre vermell dolç, gratinat de patata amb formatge de Serra i algunes llegums
Postre:
Pastís de poma amb salsa de caramel, flor de sal i gelat de vainilla
Per acompanyar vam veure un vi negre de l’Alentejo, de la Quinta da Terrugem, que segons ens va dir el sommelier, estava ben escollit per lligar amb les carns que haviem demanat, sobretot amb la vedella molt cuinada.
A part, també ens van portar unes quantes entrades oferta del chef: Bolets saltejats amb jabugo, Ous de codorniu amb nosequè nosequantos, ravioli de formatge fresc amb noséquemés, abans dels postres, mousse de maracujà amb una petita magdalena i després unes pastetes dolces. Ah! i també selecció de quatre pans diferent, integral, amb olives, de blat de moro i normal amb una mantega molt bona.
Bé, resumint, tot boníssim! Ah! i els plats no eren petits eh! que després del sopar no ens podiem moure!Va valer la pena i com diuen els nostres veins: una vez al año no hace daño.
sábado, fevereiro 04, 2006
Visites
Des que sóc aquí ja he tingut algunes (diria que bastantes) visites.
Primer van venir el Màrius, la Wieslawa i el Bernat, just recent inaugurat el pis.
Després els meus pares.
La següent va ser la Júlia (amb l’Elisa), elles amb el kite surf i jo tancada a casa amb el treball del postgrau.
I darrera d’elles van arribar l’Eulàlia, l’Anna, la Sònia i l’Albert.
Una setmana d’Agost que jo no hi era va passar per aquí la Helena, no li vaig ni poder ensenyar on visc!
Després van arribar el Cesc i l’Albert i jo vaig haver de marxar al dia següent per presentar el treball del Postgrau a Barcelona. No ens posem d’acord!
Abans de Nadal van tornar el Màrius, la Wieslawa i el Bernat, tot caminador i xerraire (i molt, molt amic del Pedro i el seu cotxe groc)
I per Cap d’Any han vingut l’Anna i el Llorenç, per fer-me companyia aquests dies en els que es fa encara més dur està lluny de la família.
A tots gràcies! Espero que passéssiu uns bons dies per aquí i que us en quedi un bon record! I fins a la propera visita!
Els propers amb visites confirmades són l’Anna i el Sergi, per març i finals d’abril respectivament. Qui més s’anima?
[Ps. Dels meus pares sol tinc fotos amb paper... així que... no us puc ensenyar cap imatge de la visita :( ]
segunda-feira, janeiro 16, 2006
“No sirve para nada”
La meva profe de portuguès, la Daniela, té ganes d’aprendre català. Fa temps que em diu que està apuntada a un curs del centre on nosaltres fem portuguès, al que jo també vull apuntar al Pedro, però que no comencen perquè els alumnes que hi estant apuntats tenen horaris molt diferents.
Dimecres, abans d’entrar a classe per corregir l’examen, li vaig preguntar si en sabia alguna cosa. Al costat hi havia la Guadalupe, una companya de portuguès que es d’un poblet prop de Saragossa i que està treballant a Lisboa com a traductora (si no m’equivoco ha fet traducció i interpretació). Al sentir la pregunta es va girar cap a la Daniela i va exclamar: “¿Pero quieres aprender catalán para qué? ¡Si no sirve de nada!”. Ja us podeu imaginar la cara que se’m va quedar... tot un poema. “¿Por qué no haces español?” La Daniela li va intentar explicar que de castellà ja en sabia, almenys tot el que volia saber, i que volia fer català per entendre la dinàmica de la llengua, veure les similituds amb el portuguès, etc... Però no cal insistir-hi. Si fins i tot una persona que es traductora i que teòricament hauria de tenir una sensibilitat especial per les llengües pensa així, què no han de pensar la resta. M’agradaria saber si la pregunta / exclamació de la Guadalupe hagués estat la mateixa si jo li hagués preguntat a la Daniela si començava el curs de Lapó, Mirandès, Arameu, o qualsevol altra llengua de les, diguem-ne minoritàries. No sé perquè, però m’escama que aquestes si que deuen servir per alguna cosa...
Dimecres, abans d’entrar a classe per corregir l’examen, li vaig preguntar si en sabia alguna cosa. Al costat hi havia la Guadalupe, una companya de portuguès que es d’un poblet prop de Saragossa i que està treballant a Lisboa com a traductora (si no m’equivoco ha fet traducció i interpretació). Al sentir la pregunta es va girar cap a la Daniela i va exclamar: “¿Pero quieres aprender catalán para qué? ¡Si no sirve de nada!”. Ja us podeu imaginar la cara que se’m va quedar... tot un poema. “¿Por qué no haces español?” La Daniela li va intentar explicar que de castellà ja en sabia, almenys tot el que volia saber, i que volia fer català per entendre la dinàmica de la llengua, veure les similituds amb el portuguès, etc... Però no cal insistir-hi. Si fins i tot una persona que es traductora i que teòricament hauria de tenir una sensibilitat especial per les llengües pensa així, què no han de pensar la resta. M’agradaria saber si la pregunta / exclamació de la Guadalupe hagués estat la mateixa si jo li hagués preguntat a la Daniela si començava el curs de Lapó, Mirandès, Arameu, o qualsevol altra llengua de les, diguem-ne minoritàries. No sé perquè, però m’escama que aquestes si que deuen servir per alguna cosa...
