COPA - LLIGA - CHAMPIONS!!

HEM GUANYAT!!!!
SOM CAMPIONS!!!
3ª CHAMPIONS!!!

Guau! Per sort no hem hagut de patir com amb el del Chelsea, esperant el gol salvador de l'Iniesta al ja mític minut 93...

L'únic que em treu una mica de tota l'alegria que sento és, per una banda, no ser a Barcelona (ni a la Penya, a Lisboa) per poder celebrar-ho amb més gent del Barça i l'altra que he vist el partit en un bar de Covilhã, amb uns 20 amics del Pedro. Del Barça sol erem 3, tots els altres estaven pel Manchester i quan s'ha acabat el partit ningú ens ha felicitat per la victòria... em sembla una mica trist... però ells sabran*.

VISCA EL BARÇA, VISCA CATALUNYA, VISCA EL PRIMER ANY BRUTAL DEL GUARDIOLA I VISCA EL FUTBOL DE SOMNI QUE HEM JUGAT AQUESTA TEMPORADA!!!!!!!!!!

* Després d'escriure aquest post ha arribat el Nuno (que per feina no ha pogut veure el partit) i el primer que m'ha dit en veure'm és "Parabéns" (Felicitats, en portuguès). Gràcies per demostrar que no tothom és igual!

FORÇA BARÇA!!

Som un, som molts!!!

(quin stress!)

El viatge d'Ulisses

L'Anna, que volta pel món (amb hofandos.blogspot.com) està aprofitant el seu viatge per fer MOLTA feina. Un dels resultats n'és "El viatge d'Ulisses" una sèrie de documentals que parlen d'imigrants, catalans i llatinoamericans, posant-los en contacte amb el que van deixar endarrera.
Aquí, per internet, podeu veure els programes.

D'aniversàris i altres coses

Vaig una mica atrafegada ultimament.
Vaig fer una visita llampec a Barcelona, per celebrar els meus 30 i els 40 del meu germà, vaig tornar a Lisboa i una setmana després vaig volar cap a Estocolm per agafar un ferry cap a Turku i celebrar amb l'Anna els seus 30.
Va ser un gran viatge. Bons museus, ciutats boniques, gent simpàtica. Reviure, una miqueta, l'Erasmus. I veure l'Anna, que feia temps que no la veia i en directe les coses són diferents, tot i que les noves tecnologies ens mantinguin més apropet. Penjaré fotos, quan pugui.
Vam anar-hi junts, el Pedro i jo, i reconec que ja no recordo quan va ser l'últim viatge que vam fer sols (sense contar Barcelona). Crec que de tant en tant va bé. Trencar la rutina. Passejar amb els ulls ben oberts per un lloc desconegut. Absorvir-ho tot. O almenys, intentar-ho!
La feina de Torres Vedras avança però no em deixa respirar gaire. Reunions, documents, investigació, cursets... no hi ha temps per gran cosa més.
Quan vaig tornar tenia una altra sorpresa al correu! Una carta de la Maria, amb un dibuix de la Paula! Moltes gràcies precioses! Tampoc puc penjar fotos ara, però aviat, espero, us ho ensenyo. Sol avanço que el dibuix de la Paula té una cosa que forma part del meu cotidià de Lisboa: La Torre de Belém! No la veig cada dia, però casi! i ara la tinc dibuixada!