Dissabte vaig fer els últims, els últims 20 i alguna cosa de la meva vida: 29.
29 anys, tinc ja. I veient-me ningú no ho diria. Ni jo ni els altres. No ho dirien perquè no vesteixo com suposadament hauria de vestir algú que en tingués quasi trenta, ni em comporto com teoricament algú amb aquesta edat s'hauria de comportar. Ni jo ni la majoria de persones de la meva generació. Perquè? perquè tenir-ne 30, avui en dia, no és el mateix que tenir-ne 30 fa 100 o 50 anys. Ni molt menys! No som ni la meitat de responsables del que eren els "adults" de 30 anys d'altres èpoques. De fet, ni en les estadístiques ens consideren adults i punt. Sinó "joves adults" o alguna cosa similar. Comencem a tenir feina estable (sou), parella estable (alguns), casa estable (hipoteca)... però la majoria encara no tenim fills. Comencem a tenir responsabilitats, però hem estat educats, no tant en la cultura de l'esforç, com en la cultura del lleure, de la satisfació inmediata i tot ens cau una mica gran. Però ho sembli o no, els que tindrem la sort d'arribar als 90 ja hem viscut un terç de la nostra vida, i cal aprofitar la resta, perquè són 4 dies, i 3 te'ls passes dormint.
Moltes gràcies a tots els que m'heu felicitat, els que no m'heu felicitat però heu pensat amb mi, i a tots els que hi penseu ara.
segunda-feira, abril 21, 2008
terça-feira, abril 15, 2008
La vida continua
La vida continua i per variar, no em deixa gaire temps lliure per anar-vos-la explicant.
La setmana passada, dimarts i dimecres, vaig anar a Porto a fer un seminari a la Fundació Serralves. De fet, no és un seminari, sinó un conjunt de seminaris, dos dies per mes, durant 6 mesos. És sobre polítiques culturals i tota la resta de participants (som uns 30) són d'ajuntaments, el que em deixa una mica com peix fora de l'aigua, però, en fi... suposo que poc a poc m'hi aniré trobant. El primer seminari va ser un 6/10. No va estar malament... però pitjor del que pensava. Espero que la resta siguin millors.
A part d'això, ara si, estem acabant del tot el llibre sobre el bibliotecari. Hem fet la revisió de proves (tan sols en podrem fer una... cosa que no està gaire bé... però les coses són com són) i dijous va cap a imprenta. També estic a tope preparant la expo del Dia Internacional de Monumentos e Sítios, que serà el divendres, i aquest any... no li he pogut dedicar tot el temps que m'hagués agradat. Però quedarà bé, eh! no ho dubteu!
I finalment, unes fotografies del passat cap de setmana no l'altre, on, tot i que no em vaig atrevir a competir (eren equips de 3 persones i no volia deixar a ningú malament) vaig fer unes voltes a una pista de cards que hi ha a Covilhã. El Pedro, la Lara i el Rui van quedar 2º! Va estar prou bé!
La setmana passada, dimarts i dimecres, vaig anar a Porto a fer un seminari a la Fundació Serralves. De fet, no és un seminari, sinó un conjunt de seminaris, dos dies per mes, durant 6 mesos. És sobre polítiques culturals i tota la resta de participants (som uns 30) són d'ajuntaments, el que em deixa una mica com peix fora de l'aigua, però, en fi... suposo que poc a poc m'hi aniré trobant. El primer seminari va ser un 6/10. No va estar malament... però pitjor del que pensava. Espero que la resta siguin millors.
A part d'això, ara si, estem acabant del tot el llibre sobre el bibliotecari. Hem fet la revisió de proves (tan sols en podrem fer una... cosa que no està gaire bé... però les coses són com són) i dijous va cap a imprenta. També estic a tope preparant la expo del Dia Internacional de Monumentos e Sítios, que serà el divendres, i aquest any... no li he pogut dedicar tot el temps que m'hagués agradat. Però quedarà bé, eh! no ho dubteu!
I finalment, unes fotografies del passat cap de setmana no l'altre, on, tot i que no em vaig atrevir a competir (eren equips de 3 persones i no volia deixar a ningú malament) vaig fer unes voltes a una pista de cards que hi ha a Covilhã. El Pedro, la Lara i el Rui van quedar 2º! Va estar prou bé!
terça-feira, abril 01, 2008
10 anys
Avui fa 10 anys que va néixer la Maria.
Fa 10 anys que vaig anar a l'hospital a veure la cosa més maca que he vist mai. Petitona. Semblava que es trenqués. Dolça. Preciosa.
La primera. La primera filla de l'Amadeu i l'Anna. La primera neta dels meus pares. La primera nevoda de tots nosaltres.
Avui fa 10 anys, la Maria.
1o anys que han passat tant ràpid que no m'ho puc creure.
En 10 anys! tantes coses i tant poques! un erasmus, el Pedro, acabar la carrera, començar a treballar, treballar al MAS, al CCCB, a la Dipu, a El Temps d'Art, al Dalí... castells, viatjes, moltes visites a Lisboa, més nevots, decidir venir a Lisboa, el tren, la casa, la Biblio... estabilitzar la meva vida aqui... tantes coses i tant poques, en 10 anys més de la meva vida i els 10 primers de la de la Maria.
FELICITATS MARIA! PER MOLTS ANYS, GUAPA! PETONS DES DE LISBOA!
Fa 10 anys que vaig anar a l'hospital a veure la cosa més maca que he vist mai. Petitona. Semblava que es trenqués. Dolça. Preciosa.
La primera. La primera filla de l'Amadeu i l'Anna. La primera neta dels meus pares. La primera nevoda de tots nosaltres.
Avui fa 10 anys, la Maria.
1o anys que han passat tant ràpid que no m'ho puc creure.
En 10 anys! tantes coses i tant poques! un erasmus, el Pedro, acabar la carrera, començar a treballar, treballar al MAS, al CCCB, a la Dipu, a El Temps d'Art, al Dalí... castells, viatjes, moltes visites a Lisboa, més nevots, decidir venir a Lisboa, el tren, la casa, la Biblio... estabilitzar la meva vida aqui... tantes coses i tant poques, en 10 anys més de la meva vida i els 10 primers de la de la Maria.
FELICITATS MARIA! PER MOLTS ANYS, GUAPA! PETONS DES DE LISBOA!
Hi ha dies així
Ahir a la tarda, el Pedro, em va enviar un missatge dient que s'havia de quedar a Covilhã perque tenia una reunió.
Jo, després, vaig anar a muntar a cavall (que continua sent genial, és qualitat de vida!) i al sortir, amb un grup dels alumnes més crescudets i el professor, ens vam quedar prenent unes cervesetes i parlant. Jo no tenia pressa, perquè per arribar a casa i estar sola, doncs millor quedar-me fent-la petar de tot i de res.
En fi, que així va passar una hora i després d'anar a veure algunes de les eugues del professor, que és el capità de la Guardia Nacional Republicana de Ajuda, doncs em van portar cap a casa en cotxe (els portuguesos, en això, són encantadors).
Arribant a casa, de repent, vaig veure la furgoneta del Pedro i vaig comentar: "Huau! al final sembla que el meu nòvio sí que està a casa!" però, com que no m'ho podia ni creure, vaig rectificar dient que no, que devia haver deixar la furgo a Lisboa, aquesta setmana (ja no ho recordava bé).
Total, que em despedeixo, entro a la portaria, pujo al 4, obro amb les dues claus i, ups!, veig la llum del menjador oberta. "Ui, si el Pedro ho veiés! Ja sé el que m'estaria dient, mira que deixar-me la llum encesa, quin cap...". I, mentre anava pensant això, entro al menjador i, SORPRESA, el Pedro hi era, des de feia una hora, esperant que arribes a casa..., per a fer-me una sorpresa.
Hi ha dies així! :)
Jo, després, vaig anar a muntar a cavall (que continua sent genial, és qualitat de vida!) i al sortir, amb un grup dels alumnes més crescudets i el professor, ens vam quedar prenent unes cervesetes i parlant. Jo no tenia pressa, perquè per arribar a casa i estar sola, doncs millor quedar-me fent-la petar de tot i de res.
En fi, que així va passar una hora i després d'anar a veure algunes de les eugues del professor, que és el capità de la Guardia Nacional Republicana de Ajuda, doncs em van portar cap a casa en cotxe (els portuguesos, en això, són encantadors).
Arribant a casa, de repent, vaig veure la furgoneta del Pedro i vaig comentar: "Huau! al final sembla que el meu nòvio sí que està a casa!" però, com que no m'ho podia ni creure, vaig rectificar dient que no, que devia haver deixar la furgo a Lisboa, aquesta setmana (ja no ho recordava bé).
Total, que em despedeixo, entro a la portaria, pujo al 4, obro amb les dues claus i, ups!, veig la llum del menjador oberta. "Ui, si el Pedro ho veiés! Ja sé el que m'estaria dient, mira que deixar-me la llum encesa, quin cap...". I, mentre anava pensant això, entro al menjador i, SORPRESA, el Pedro hi era, des de feia una hora, esperant que arribes a casa..., per a fer-me una sorpresa.
Hi ha dies així! :)
