Hi ha dies així

Ahir a la tarda, el Pedro, em va enviar un missatge dient que s'havia de quedar a Covilhã perque tenia una reunió.

Jo, després, vaig anar a muntar a cavall (que continua sent genial, és qualitat de vida!) i al sortir, amb un grup dels alumnes més crescudets i el professor, ens vam quedar prenent unes cervesetes i parlant. Jo no tenia pressa, perquè per arribar a casa i estar sola, doncs millor quedar-me fent-la petar de tot i de res.

En fi, que així va passar una hora i després d'anar a veure algunes de les eugues del professor, que és el capità de la Guardia Nacional Republicana de Ajuda, doncs em van portar cap a casa en cotxe (els portuguesos, en això, són encantadors).

Arribant a casa, de repent, vaig veure la furgoneta del Pedro i vaig comentar: "Huau! al final sembla que el meu nòvio sí que està a casa!" però, com que no m'ho podia ni creure, vaig rectificar dient que no, que devia haver deixar la furgo a Lisboa, aquesta setmana (ja no ho recordava bé).

Total, que em despedeixo, entro a la portaria, pujo al 4, obro amb les dues claus i, ups!, veig la llum del menjador oberta. "Ui, si el Pedro ho veiés! Ja sé el que m'estaria dient, mira que deixar-me la llum encesa, quin cap...". I, mentre anava pensant això, entro al menjador i, SORPRESA, el Pedro hi era, des de feia una hora, esperant que arribes a casa..., per a fer-me una sorpresa.

Hi ha dies així! :)