M'agrada, m'agrada molt llegir el Sostres. No sempre hi estic d'acord, ni m'agrada el to que utilitza, però , a diferència de molts, diu el que pensa, sense por de les conseqüències. Pot ser que sigui sol una postura, pot semblar molts cops arrogant, però en l'era del "políticament correcte", llegir-lo diria que és quasi un bàlsam.
No el llegeixo cada dia, però sovint vaig al site de l'Avui, al "Cercador" i hi escric "Lliri entre cards" i escullo "Últims 7 dies". I faig un intensiu de Sostres. El món (el seu món, sovint) resumit en prop de 2000 caràcters per article.
Un dia, una coneguda, després d'explicar-me'n unes quantes intimitats, em va preguntar si el volia conèixer. Jo vaig fer un bot endarrera. No, no el vull conèixer. No és que l'admiri com a persona, que vulgui saber com és i què amaga. I, sobretot, no el voldria conèixer per por a la fixació que té per exposar la seva vida als seus articles. No, gràcies, no vull passar per cap tràngol innecessari. Simplement m'agrada llegir-lo. A distància.
quarta-feira, setembro 20, 2006
segunda-feira, setembro 18, 2006
Com menys escric més faig
Uff, quanta feina endarrerida...
Van venir l'Albert i la Sònia i, més que fer turisme, vam aprofitar per veure algunes de les activitats que proposava la ciutat al cap de setmana, així que Flugtag i Mundial de Focs artificials, i al dia seguent: Sintra, Azenhas do Mar (amb bany de l'Albert a les gèlides aigues de l'Atlàntic), Cabo da Rocha e soparet a un restaurant extranyament barat de la Praia do Guincho.
L'endemà, 11 de Setembre, jo treballava... i tots vosaltres (tots no, quasi) celebraveu la diada... i un any més no vaig penjar la senyera del balcó... (aquesta memòria...).
I aquest cap de setmana he anat a fer la verema, per segon any consecutiu. Però enguany hi havia molt menys raim i força més gent, total que no vaig ni arribar a cansar-me! I després vam anar a la festa de la transumància a Alpedrinha (un poblet al costat de Covilhã). Els chocalhos, es diu. Quina gentada! Què bé que facin alguna cosa que funcioni bé i tingui èxit a l'interior. A veure si els altres s'hi fixen i n'aprenen.
A la feina tot bé. Bé, tot bé a nivell intern, perquè, sembla que realment hi ha tants problemes de calers que volen tancar l'organisme on treballo. Més o menys equivaldria a que a Catalunya tanqués la Dipu a nivell cultural, o una cosa així. Inimaginable, no? Doncs aquests són els aires que es respiren per Portugal.
Ah, per cert, també vaig anar a veure Volver (el primer cop que vaig al cine a Portugal i no he de llegir subtítols ;), tot i que els llegia igualment, pel costum i per comprovar si estava ben traduit, que no ho estava, es perdien una de matissos!). Em va agradar molt. Des de la història a l'actuació magistral de totes les actrius... a sentir algunes expressions en Espanyol, que per estar aquí feia segles que no sentia. Vaig riure molt, tot i que hi hagi parts que no són ben bé de riure. Per mi, el millor Almodóvar que he vist fins ara.
Van venir l'Albert i la Sònia i, més que fer turisme, vam aprofitar per veure algunes de les activitats que proposava la ciutat al cap de setmana, així que Flugtag i Mundial de Focs artificials, i al dia seguent: Sintra, Azenhas do Mar (amb bany de l'Albert a les gèlides aigues de l'Atlàntic), Cabo da Rocha e soparet a un restaurant extranyament barat de la Praia do Guincho.
L'endemà, 11 de Setembre, jo treballava... i tots vosaltres (tots no, quasi) celebraveu la diada... i un any més no vaig penjar la senyera del balcó... (aquesta memòria...).
I aquest cap de setmana he anat a fer la verema, per segon any consecutiu. Però enguany hi havia molt menys raim i força més gent, total que no vaig ni arribar a cansar-me! I després vam anar a la festa de la transumància a Alpedrinha (un poblet al costat de Covilhã). Els chocalhos, es diu. Quina gentada! Què bé que facin alguna cosa que funcioni bé i tingui èxit a l'interior. A veure si els altres s'hi fixen i n'aprenen.
A la feina tot bé. Bé, tot bé a nivell intern, perquè, sembla que realment hi ha tants problemes de calers que volen tancar l'organisme on treballo. Més o menys equivaldria a que a Catalunya tanqués la Dipu a nivell cultural, o una cosa així. Inimaginable, no? Doncs aquests són els aires que es respiren per Portugal.
Ah, per cert, també vaig anar a veure Volver (el primer cop que vaig al cine a Portugal i no he de llegir subtítols ;), tot i que els llegia igualment, pel costum i per comprovar si estava ben traduit, que no ho estava, es perdien una de matissos!). Em va agradar molt. Des de la història a l'actuació magistral de totes les actrius... a sentir algunes expressions en Espanyol, que per estar aquí feia segles que no sentia. Vaig riure molt, tot i que hi hagi parts que no són ben bé de riure. Per mi, el millor Almodóvar que he vist fins ara.
