Felicitats mama!

No ens entenen (i 2)

Em pregunta la Sònia si he viscut una Eurocopa durilla... i si el post té alguna cosa a veure. Doncs... diguem que la Eurocopa ha fet que em preguntessin més i me n'he adonat que hi ha molta cosa relacionada amb Catalunya (almenys amb la "meva" Catalunya, que ja sé que CAT és plural) que a Portugal tampoc s'enten. I m'ha sorprès, principalment, veure que gent molt propera a mi i que me n'han sentit parlar un munt de cops segueixi pensant que jo no vull ser espanyola per pura "pataleta".
Durilla? jo crec que durilla no. Simplement em sento fora de lloc, amb felicitacions que a mi em cauen lluny, des de sms a mails i amb gent que quasi em cantaven això de "español, español, yo soy español" o com sigui la musiqueta aquesta, amb tot l'apreci del món.
A mi, com aficionada al futbol, m'agrada que hagi guanyat la selecció espanyola, perquè "joga mais bonito" que l'alemana i perquè han estat super regulars. Crec que tenen raó quan diuen que ha guanyat el futbol. Però d'aqui a sentir el seu triomf com a meu, hi ha un salt insalvable!
Ja sé que hi ha gent que es sent catalana i espanyola alhora, però jo, almenys per ara... no.