M'agrada, m'agrada molt llegir el Sostres. No sempre hi estic d'acord, ni m'agrada el to que utilitza, però , a diferència de molts, diu el que pensa, sense por de les conseqüències. Pot ser que sigui sol una postura, pot semblar molts cops arrogant, però en l'era del "políticament correcte", llegir-lo diria que és quasi un bàlsam.
No el llegeixo cada dia, però sovint vaig al site de l'Avui, al "Cercador" i hi escric "Lliri entre cards" i escullo "Últims 7 dies". I faig un intensiu de Sostres. El món (el seu món, sovint) resumit en prop de 2000 caràcters per article.
Un dia, una coneguda, després d'explicar-me'n unes quantes intimitats, em va preguntar si el volia conèixer. Jo vaig fer un bot endarrera. No, no el vull conèixer. No és que l'admiri com a persona, que vulgui saber com és i què amaga. I, sobretot, no el voldria conèixer per por a la fixació que té per exposar la seva vida als seus articles. No, gràcies, no vull passar per cap tràngol innecessari. Simplement m'agrada llegir-lo. A distància.
skip to main |
skip to sidebar
Jo i Lisboa i el que passa per aquí
Sem comentários:
Enviar um comentário