...

Avui s’ha mort la mare d’una amiga.
M’ha trucat per telèfon per dir-m’ho.
Encara estic tan xocada que no sé què dir...
La seva mare estava perfecte fins ahir a la nit... pensaven que era una grip...

No tinc paraules.
Voldria ser a Barcelona, per poder anar-la a veure, parlar amb ella, intentar que desconnectés una mica, en la mesura del possible...
Però no puc.
Em sap molt greu, Anna! Espero que entre tots pugeu passar de la millor manera aquests moments. Que us ajudeu els uns als altres a trobar forces per tirar endavant.

És en aquests moments quan la frase de “no sabeu ni el dia ni l’hora” es fa tan clara que espanta. El ritme de vida que portem no ens hi deixa pensar. Segurament molts no podríem viure pensant-hi. En part perquè espanta i en part perquè ens obligaria a replantejar-nos tantes coses que potser això encara ens espanta més.

En fi, Anna, una abraçada molt forta des de la distància.