“No sirve para nada”

La meva profe de portuguès, la Daniela, té ganes d’aprendre català. Fa temps que em diu que està apuntada a un curs del centre on nosaltres fem portuguès, al que jo també vull apuntar al Pedro, però que no comencen perquè els alumnes que hi estant apuntats tenen horaris molt diferents.
Dimecres, abans d’entrar a classe per corregir l’examen, li vaig preguntar si en sabia alguna cosa. Al costat hi havia la Guadalupe, una companya de portuguès que es d’un poblet prop de Saragossa i que està treballant a Lisboa com a traductora (si no m’equivoco ha fet traducció i interpretació). Al sentir la pregunta es va girar cap a la Daniela i va exclamar: “¿Pero quieres aprender catalán para qué? ¡Si no sirve de nada!”. Ja us podeu imaginar la cara que se’m va quedar... tot un poema. “¿Por qué no haces español?” La Daniela li va intentar explicar que de castellà ja en sabia, almenys tot el que volia saber, i que volia fer català per entendre la dinàmica de la llengua, veure les similituds amb el portuguès, etc... Però no cal insistir-hi. Si fins i tot una persona que es traductora i que teòricament hauria de tenir una sensibilitat especial per les llengües pensa així, què no han de pensar la resta. M’agradaria saber si la pregunta / exclamació de la Guadalupe hagués estat la mateixa si jo li hagués preguntat a la Daniela si començava el curs de Lapó, Mirandès, Arameu, o qualsevol altra llengua de les, diguem-ne minoritàries. No sé perquè, però m’escama que aquestes si que deuen servir per alguna cosa...