Primera setmana

Fa una setmana que treballo a la Biblioteca d’Ajuda i ja puc dir unes quantes coses del que em tocarà fer allà durant aquest any.
M’han encarregat que faci la catalogació de tots els gravats que conserva la Biblioteca. No sé quants són, però el que està clar és que n’hi ha molts!
Per ara està anat força bé i m’agrada el punt d’investigació que té, però també és força rutinari, ja que has d’anar introduint la info a la base de dades.
El que un dia o altre li comentaré a la directora és si no em deixa preparar un petit cicle de exposicions sobre els llibres més importants de la Biblioteca, per tirar més cap al meu terreny.
Ah! També he de dir que la gent és força maca, tot i que encara no hi tinc confiança i els joves (som 4 joves en condicions precàries i 6 més grans fixes) són una mica tímids. No sé si ho porta el fet d’estar en una Biblioteca i que ens passem tot el dia xiuxiuejant.

Tinc el blog abandonat!

Sí, sí, ja ho sé, però és que no tinc temps!
Entre la feina, la casa, el postgrau, portuguès, capoeira, el Barça... no tinc gaire temps per dedicar a altres coses.
El cap de setmana pasta van venir el Màrius, la Wieslawa i el Bernat a veurem. Sabeu que tinc el nebot més guapo del món? Bé, junt amb els altres tres, que també són guapíssims!
Llàstima del temps, que ens va ploure molt i el Bernat es va mig constipar...
Vam anar a veure una expo del Toscani sobre el burro mirandès (aquí també hi ha burros autòctons en perill d’extinció, i curiosament d’una zona amb llengua pròpia) i també l’Oceanari, on va alucionar amb els peixos, peixets, pingüins i ocellets.
Si en voleu un tast: http://www.oceanario.pt/site/ol_visita_00.asp

L’Hilda i l’Anna

Ahir va acabar el “Congres Internacional per a la Nova Evangelització” que ha omplert Lisboa de gent durant tota la setmana passada. De gent i d’escenes tant sorprenents com la de la foto, amb confessions ben bé al mig del carrer.
Diumenge feien una missa als Jerònims (ben a prop de casa) per acabar el Congrés. Hi vaig anar, per veure quin ambient si respirava... i, bé, simplement vaig poder veure que hi havia molta gent que havia pensat fer el mateix. L’església estava tant plena que no hi havia manera d’entrar-hi. Vaig quedar-me una mica a la porta, rodejada d’un centenar de persones que esperaven tenir l’oportunitat d’entrar i de sobte vaig veure una cara coneguda... Era l’Anna Olivé de Teià, que fa uns anys es va consagrar a la Comunitat de les Germanetes de l’Anyell, i per tant, portava l’hàbit blau que els hi és característic. Vaig seguir-la, per saludar-la, i la meva sorpresa encara va ser més gran quan al seu costat vaig veure l‘Hilda (una noia argentina que va estar ajudant-nos a la parròquia quan va haver la trobada de Taizé a Barcelona). Ella també és germaneta de l’Anyell des de l’estiu passat.
Ens vam saludar, els vaig explicar que estava vivint aquí a Lisboa, els vaig donar la meva adreça, l’Hilda em va preguntar pel Xavi, el Jordi, la Clara... i ens vam acomiadar... havien de marxar, em van dir. Vaig abraçar-les i vaig tornar cap a la porta, per veure com estava la situació. Tot seguia igual.
Dos minuts més tard, una decena de germanetes de l’anyell, vestides de blau i amb una creu (o símbol de l’anyell) al pit, van passar pel meu costat. La última era l’Hilda. “Vamos a buscar un sitio más tranquilo para rezar. Luego ya buscaremos otra misa”. Li vaig dir que sí, que hi havia tant de xivarri que era impossible sentir res de res del que passava dins, que jo també marxava. I abans de deixar-me anar la mà, que ens havíem donat, em va dir: “Rezo por vosotros, eh. Rezo por vosotros” i va marxar, amb un somriure als llavis. Jo em vaig quedar amb aquelles paraules rondant-me pel cap i, sobretot, amb les cares de totes elles. Totes somrients, totes joves (la més gran devia tenir 35 anys). Si la Nova Evangelització vol dir alguna cosa, elles, amb la seva opció de vida, tenen força coses a explicar-nos.

http://www.icne-lisboa.org/

Pluja

Ningú m’havia dit abans de venir a viure cap aquí que a Lisboa plovia tant.
I el pitjor és que, normalment, plou d’una manera especial.
Pot molt bé ser que t’aixequis pel matí, miris per la finestra i vegis un cel ben gris i pluja a caure de manera intensa. Quan esculls la roba per posar-te, doncs, tries unes sabates apropiades, un impermeable o/i paraigües i, segurament, també un jersei de llana, per no agafar fred. Possiblement, al migdia et trobaràs carregant un munt de roba inútil i maleint-te per haver-te deixat les ulleres de sol a casa.
Un altre escenari possible és el que m’he trobat jo avui. Ahir va fer un dia boníssim, un solet d’aquells que semblava que encara estiguéssim a l’estiu. Avui, al matí, el cel blau i net semblava indicar que es repetiria el clima d’ahir. Així que vaig cap a l’armari a buscar la jaqueta texana, de la que ja havia desistit aquesta temporada, i un jersei de cotó vermell. Roba lleugereta, diguem. Després anem amb els de la classe a fer una visita als monuments de Sintra... i, just quan estem buscant algun lloc per dinar, es posa a ploure. Es posa a ploure i ja no para, ni quan caminem a peu cap al Palau de Pena, ni quan tornem cap al cotxe, ni res de res. Acabem tots amb la roba xopa, el fred als ossos, i maleint el bon solet que feia al matí, quan ens hem llevat.

i Barça, Barça, Barça!!

Mai havia disfrutat tant sentit un partit del Barça per la radio (Carme, Radio4, per cert)!! Abans de la mitja part 4-0! Espectacular! Disfruteu-ho els que ho pogueu veure, avui els de la Penya de Lisboa no hem pogut...

Qui dia passa...

Acabo d'arribar de veure Alice la peli portuguesa de més èxit dels últims temps que està batent tots els rècords d'audiència.
Parla d’una nena que és raptada i com els pares (sobretot el pare, interpretat per Nuno Lopes, magistral) omplen la seva nova quotidianitat i com proven, a vegades de manera propera a la bogeria, de recuperar-la.
També he parlat amb el David de Màlaga (de l’Erasmus). Ell i la Nela estan esperant un nen (és el que ell vol, tot i que encara no saben el que serà). Se’l veia molt content, amb el nen i la seva primera expo de fotografia en solitari! Ja era hora! (totes dues coses). Avui m’he passat el dia de festa netejant la casa... El Pedro segueix per Covilhã i no em venia gaire de gust fer coses sola. Al cine hi he anat amb la Lara. Demà a la tarda tinc pensat visitar el Museu de Arte Antiga, que fa temps que està a la llista però no paren de passar-li coses al davant. Ja us explicaré.
http://www.madragoafilmes.pt/alice/

MNAC

Avui he rebut per correu el DVD del programa MNAC que van fer la Pilar, el Jordi, la Carme i l'Helena, els meus companys de la tele. És espectacular. Si mai fent zapping veieu per la 2 o la primera les imatges més boniques que hagueu vist mai del MNAC o de les seves obres, pareu i dediqueu-li el vostre temps, perquè gairebé segur que es tracte d'un d'aquests dos documentals (són dos capítols) i realment valen molt i molt la pena!!! Cada pla està cuidat al més mínim detall, cada paraula és l'encertada, res és superflu. No és que em sorprengui, jo vaig tenir el plaer de treballar amb ells i la resta de l'equip amb el Dalí i sé com cada un estima la seva feina, però no és freqüent trobar un programa d'aquesta qualitat dins la graella televisiva.