Pluja

Ningú m’havia dit abans de venir a viure cap aquí que a Lisboa plovia tant.
I el pitjor és que, normalment, plou d’una manera especial.
Pot molt bé ser que t’aixequis pel matí, miris per la finestra i vegis un cel ben gris i pluja a caure de manera intensa. Quan esculls la roba per posar-te, doncs, tries unes sabates apropiades, un impermeable o/i paraigües i, segurament, també un jersei de llana, per no agafar fred. Possiblement, al migdia et trobaràs carregant un munt de roba inútil i maleint-te per haver-te deixat les ulleres de sol a casa.
Un altre escenari possible és el que m’he trobat jo avui. Ahir va fer un dia boníssim, un solet d’aquells que semblava que encara estiguéssim a l’estiu. Avui, al matí, el cel blau i net semblava indicar que es repetiria el clima d’ahir. Així que vaig cap a l’armari a buscar la jaqueta texana, de la que ja havia desistit aquesta temporada, i un jersei de cotó vermell. Roba lleugereta, diguem. Després anem amb els de la classe a fer una visita als monuments de Sintra... i, just quan estem buscant algun lloc per dinar, es posa a ploure. Es posa a ploure i ja no para, ni quan caminem a peu cap al Palau de Pena, ni quan tornem cap al cotxe, ni res de res. Acabem tots amb la roba xopa, el fred als ossos, i maleint el bon solet que feia al matí, quan ens hem llevat.