L’Hilda i l’Anna

Ahir va acabar el “Congres Internacional per a la Nova Evangelització” que ha omplert Lisboa de gent durant tota la setmana passada. De gent i d’escenes tant sorprenents com la de la foto, amb confessions ben bé al mig del carrer.
Diumenge feien una missa als Jerònims (ben a prop de casa) per acabar el Congrés. Hi vaig anar, per veure quin ambient si respirava... i, bé, simplement vaig poder veure que hi havia molta gent que havia pensat fer el mateix. L’església estava tant plena que no hi havia manera d’entrar-hi. Vaig quedar-me una mica a la porta, rodejada d’un centenar de persones que esperaven tenir l’oportunitat d’entrar i de sobte vaig veure una cara coneguda... Era l’Anna Olivé de Teià, que fa uns anys es va consagrar a la Comunitat de les Germanetes de l’Anyell, i per tant, portava l’hàbit blau que els hi és característic. Vaig seguir-la, per saludar-la, i la meva sorpresa encara va ser més gran quan al seu costat vaig veure l‘Hilda (una noia argentina que va estar ajudant-nos a la parròquia quan va haver la trobada de Taizé a Barcelona). Ella també és germaneta de l’Anyell des de l’estiu passat.
Ens vam saludar, els vaig explicar que estava vivint aquí a Lisboa, els vaig donar la meva adreça, l’Hilda em va preguntar pel Xavi, el Jordi, la Clara... i ens vam acomiadar... havien de marxar, em van dir. Vaig abraçar-les i vaig tornar cap a la porta, per veure com estava la situació. Tot seguia igual.
Dos minuts més tard, una decena de germanetes de l’anyell, vestides de blau i amb una creu (o símbol de l’anyell) al pit, van passar pel meu costat. La última era l’Hilda. “Vamos a buscar un sitio más tranquilo para rezar. Luego ya buscaremos otra misa”. Li vaig dir que sí, que hi havia tant de xivarri que era impossible sentir res de res del que passava dins, que jo també marxava. I abans de deixar-me anar la mà, que ens havíem donat, em va dir: “Rezo por vosotros, eh. Rezo por vosotros” i va marxar, amb un somriure als llavis. Jo em vaig quedar amb aquelles paraules rondant-me pel cap i, sobretot, amb les cares de totes elles. Totes somrients, totes joves (la més gran devia tenir 35 anys). Si la Nova Evangelització vol dir alguna cosa, elles, amb la seva opció de vida, tenen força coses a explicar-nos.

http://www.icne-lisboa.org/