i aquesta és l'entrada 200 que publico!

Bé, fa molt i molt i molt i molt (ja semblo el Guardiola) que no escric res al blog, però he de dir que hi ha uns quants resistents que de tant en tant, encara li donen una ullada.

El problema del blog és que treballo d'autònoma. Em sento enganyada, doncs creia que com autònoma tindria més temps lliure i me'l podria organitzar millor. En realitat treballo des de que em llevo fins que me'n vaig a dormir. No tinc diumenges ni festius i... d'acord, d'acord, no cal exagerar. El panorama tampoc és tant negre. Però si que treballo tots els dies i quan no et ve gens de gust, cal alguna disciplina per no cedir a les temptacions que acompanyen el treballar a casa.

I fruit d'aquest treball (i potser també d'aquest discurs desorganitzat que tinc) puc presentar-vos avui, gairebé en primícia, el blog de la meva empresa: Formas Efémeras.

El nom no me'l vaig pensar jo, sinó que em vaig limitar a escollir-lo d'un llistat de noms per noves empreses que algú altre ja havia pensat. En fi, suposo que quan tens un fill deu ser una experiència semblant. Hi ha un llistat de noms (no li pots posar pas qualsevol cosa) del que n'has d'escollir un. Al principi sembla que no li escau gaire, però amb el temps te'n fas a l'idea i acaba per convertir-se en una cosa indissociable. Ara jo ja ho tinc ben assumit i crec que ella (l'empresa) també.

I què fa Formas Efémeras? Doncs, diguem que, com els nens, s'ha passat un any sense fer gaire cosa i ara comença a aprehendre (si Déu vol) què és això del món empresarial. Romànticament parlant, Formas Efémeras es dedicaria únicament a idealitzar i realitzar exposicions, a poder ser, d'art (però accessibles per a tots els públics). Idilicament parlant, aquestes exposicions serien tant magnífiques i la gent en sortiria tant contenta que el telèfon no deixaria de sonar amb noves propostes... però la crisi i la realitat (no el món dels somnis) són una altra cosa.

Així doncs, i tornant al tema, Formas Efémeras començarà el seu camí triomfal organitzant tallers infantils (o millor dit: Workshops per nens creatius). Però ja li han sortit noves ofertes dins d'aquest camp, per organitzar tallers infantils per nens creatius i eqüestres (o sigui, en una hípica on durant el matí els infantons munten i a la tarda fan "activitats d'expressió plàstica, dramàtica i musical".)

Mentiria si digués que tota la meva vida he volgut fer això, però també mentiria si digués que no em motiva gens. No és el meu somni però ho trobo bastant engrescador (i a més, gràcies a internet, crec que muntarem uns workshops bastant, bastant interessants).

Però Formas Efemeras no és queda per aquí! Després de pencar molt per fer un projecte amb cara i ulls hem aconseguit guanyar una subvenció per organitzar un festival d'art urbana a Covilhã. D'això, al blog, encara no en parlo, doncs just ahir vam tenir la confirmació final (hem quedat vuitens, d'entre 108 projectes presentats i se'n subvencionaven 15) però podeu veure el blog que vaig fer per acompanyar la candidatura del projecte aquí.

I espero que vinguin molts més projectes. I moltes més activitats. I molta més feina, sempre i quant tingui tant plaer en fer-la com el que m'han donat aquestes fins ara.