Ahir vam veure-la amb el Pedro.
Barcelona... és una ciutat tant maca! Tot i que la que retrata el Woody no sigui la Barcelona real, tant sols unes postals escollides, però quines postals!
Sempre m'agrada molt veure Barcelona quan sóc fora. Als anuncis, quan apareix alguna imatge, ja estic jo saltant i dient "Mira, mira, Barcelona!". I ahir, durant la peli, també va ser una mica així. "Mira, mira, el Tibidabo, mira el Parc Güell, mira el Macba, l'Hospital de Sant Pau... i això? No ho sé... no ho reconec..."
I la peli, doncs la peli va passar en paral·lel a aquest joc d'indentificar les localitzacions. Però em va agradar, per Barcelona, pels actors, per la història (o el conte), perquè es deixa veure bé. I per la música, principalment "El noi de la mare" amb guitarra, quan són a casa el pare. Un regal magnífic en mig de la pel·lícula.
Ah! i essencial veure-la en versió original, clar! No sé molt bé com s'ho deuen fer per doblar-la. "Aquí en casa habla en castellano [inglés], Maria Elena!" (pero si solo estamos hablando en castellano!)
1 comentário:
jeje! jo també la vaig veure, ja fa dies, i també em va agradar molt! em passava el mateix que a tu amb Barcelona i mira que jo no sóc de Barcelona! els acotors també em van agradar molt, i mira que jo a la "pedos" no la puc veure massa...jaja! i la música sí, la música, i lo del doblatge...en fi, jo la vaig veure doblada..sniff..i tens raó era una mica absurd, però què hi farem!
una abraçada guapa!
bonanit amb en morfeu!! ;)
Enviar um comentário