Alfaces

Avui sortint de la feina plovia.
Jo, com sempre, no portava paraigües, així que n’he agafat un mig trencat que tenim a la Biblio per a casos d’emergència i Calçada da Ajuda avall que fa baixada.
No semblava que plogués tant, però Déu n’hi do! D’aquella pluja menudeta que enganya una mica, que sembla que no sigui res i abans de que te n’hagis adonat ja vas mig xop. Jo, la bossa de l’esquena, la bossa de l’ordenador... per no parlar de les sabates... però en fi, tot s’eixugarà.
Però tornant cap a casa m’ha sorprès per enèsima vegada una costum que tenen les tendes de queviures de Lisboa. Quan plou treuen els enciams a fora. Els posen sobre una caixa, o sobre un cotxe, perquè els caigui la pluja a sobre. No sé si a casa nostre això és costum o no. Jo, que sóc de ciutat, no ho havia vist mai. Clar que... en teoria, Lisboa també és una ciutat, i per aquesta regla de tres això no hauria de passar. Per ser ciutat, i perquè, per aquest mateix motiu la pluja, enlloc de ser neta, ve plena de brutícia de la contaminació...
Com dic, tot això ja ho havia vist moltes vegades (perquè aquest hivern ploure, ha plogut i força), però fins avui no havia associat aquest costum al nom amb el que es coneix els lisboetes: alfacinhes (que vol dir enciamets). Serà que aquest nom té alguna cosa a veure amb el costum de treure els enciams al carrer els dies de pluja?
Qui sap... seguiré investigant!