Suïssa

Els dies a Suïssa van anar molt bé. Vaig veure un munt de coses, vaig estar amb la Júlia, em vaig divertir i vaig desconnectar. Aquest cop no vaig portar camera de fer fotos, i en el seu lloc vaig fer un diari de viatge i haig de dir que em va agradar molt no estar lligada a l'esclavitud de la fotografia. Lligada a, en lloc de mirar amb ulls de veure (plagiant una expressió portuguesa), mirar quin és el millor angle per endur-te aquell moment cap a casa, quan la bellesa del moment en sí se t'escapa amb aquest acte. Així, sense camera, m’enduc molts records que sé que no puc compartir, però que els he gravat amb més força al meu cap, sabent que no tinc fotos que me’ls retornin.

El pitjor de Suïssa va ser que durant els dies que jo hi era la meva àvia va caure i es va trencar el fèmur. Per sort, no va ser el cap del fèmur i com sempre, cal donar gràcies perquè hauria pogut ser pitjor... Ara ja l’han operada i està a casa, poc a poc, recuperant l’agilitat, amb l’ajuda i la paciència de tots. Jo encara vaig pensar en tornar, però poc podia ajudar... així que em limito a intentar ajudar en la distància, amb el poc que això vol dir. I una vegada més, la fòbia a la distància... sort que sóc a Portugal i no enlloc més lluny, perquè sinó, no sé com m’ho faria...