Després d'una visita ràpida a Barcelona, dilluns a la nit vam agafar l'avió, que va sortir puntual i va arribar abans d'hora a Lisboa.
A l'avió, al meu costat, va seure un noi portuguès. Jo i el Pedro estàvem asseguts a la mateixa fila, però amb el passadís pel mig. Parlàvem amb català, i jo li deia al Pedro que té molt bon accent i que si volgués el parlaria molt bé.
Al cap d'una estona, el noi del costat, em pregunta amb català: "Perdona, saps que vol dir buscavidas?" mentre m'assenyalava la paraula a la revista de Vueling. Jo li explico i després li pregunto, "Escolta, d'on ets tu?". Per l'accent jo diria que era de fora de Barcelona, de Manresa o Tortosa, o ves a saber on, perquè jo d'accents no n'entenc gaire. I em respon en català perfecte (fins i tot diria que millor que el meu) "Sóc de Lisboa. Fa 2 anys que visc a Barcelona". Em vaig quedar de pedra... Quin català! Sí, senyor! Felicitats!!
A la nit, quan vam arribar a casa, potser encara pel xoc, vam pujar les coses a dalt i de repent jo no trobava la maleta. Volia treure uns formatges i un fuet que havíem portat i no la trobava... fins que vaig pensar que potser ens l’havíem deixat a baix. I corrent, vaig baixar a la portaria, on just al mig de les escales, hi havia, allà parada, la meva maleta. Uff! quina sort!!! A vegades no sé on tinc el cap...
Durant aproximadament un any i mig estaré treballant en el projecte museogràfic per la Ruta històrica de les Línies de Torres Vedras, que inclou un Centre d'Interpretació, intervencions en 6 fortificacions militars i una guia d'activitats pel servei educatiu.
