Després d'una visita ràpida a Barcelona, dilluns a la nit vam agafar l'avió, que va sortir puntual i va arribar abans d'hora a Lisboa.
A l'avió, al meu costat, va seure un noi portuguès. Jo i el Pedro estàvem asseguts a la mateixa fila, però amb el passadís pel mig. Parlàvem amb català, i jo li deia al Pedro que té molt bon accent i que si volgués el parlaria molt bé.
Al cap d'una estona, el noi del costat, em pregunta amb català: "Perdona, saps que vol dir buscavidas?" mentre m'assenyalava la paraula a la revista de Vueling. Jo li explico i després li pregunto, "Escolta, d'on ets tu?". Per l'accent jo diria que era de fora de Barcelona, de Manresa o Tortosa, o ves a saber on, perquè jo d'accents no n'entenc gaire. I em respon en català perfecte (fins i tot diria que millor que el meu) "Sóc de Lisboa. Fa 2 anys que visc a Barcelona". Em vaig quedar de pedra... Quin català! Sí, senyor! Felicitats!!
A la nit, quan vam arribar a casa, potser encara pel xoc, vam pujar les coses a dalt i de repent jo no trobava la maleta. Volia treure uns formatges i un fuet que havíem portat i no la trobava... fins que vaig pensar que potser ens l’havíem deixat a baix. I corrent, vaig baixar a la portaria, on just al mig de les escales, hi havia, allà parada, la meva maleta. Uff! quina sort!!! A vegades no sé on tinc el cap...
skip to main |
skip to sidebar
Jo i Lisboa i el que passa per aquí
1 comentário:
Realment, quan ens trobem amb alguna anècdota d´aquestes, la pell se´ns esborrona!!
Aquí a Turku ens va passar quelcom similar a vosaltres (encara no he tingut temps d´explicar-ho al blog però l´altra Anna sí!!jeje):
Sortíem del gimnàs i l´Anna, aprofitant que no aquí no ens entenen -o això ens pensàvem-, em va dir que la noia que hi havia just al nostre darrera portava la mateixa gorra que ella havia perdut feia un parell de dies però en un altre color. Al cap d´uns quants metres, se´ns va acostar i ens va preguntar, en català, si erem catalanes, nosaltres li vam dir que sí i li vam preguntar d´on era ella perquè, tot i que el parlava perfecte i no havia comès ni un error de construcció, el seu accent delatava que no era catalana. Doncs era finesa, finesa de cap a peus, però el seu xicot, un tal Adrià, era de Barcelona i ella havia estat sis mesos (sis!) vivint a Barcelona i l´havia après perfectament i, el més curiòs de tot és que no sabia ni un borrall de castellà!! sí senyor! xapó!!! :)
Enviar um comentário