La Feria de la Ladrona

L’Albert i la Sònia van venir fa dos caps de setmana a Lisboa. Com que ja són reincidents, en el sentit que, si no m’equivoco, és la tercera vegada que venen, i amb això, si no erro les comptes, es posen en primera posició empatats amb el Màrius i la Wieslawa - i el meu pare, però com que una visita era per negocis no compte ;)- doncs vam anar amb calma, sense l’stress de visitar una ciutat per primera vegada i voler veure-ho tot.

De tota manera, sempre queden coses noves per veure. A mi, que fa dos anys que sóc aquí me’n falten encara moltíssimes! La meva idea era portar-los a la Feria da Ladra, que fan tots els dimarts i dissabtes a Lisboa, entre el Convento de S. Vicente de Fora i el Panteão Nacional, a l’anomenat Campo de Santa Clara. És una fira tipus els Encants de Barcelona com jo els recordo, quan hi anava els dissabtes al matí amb els meus pares, amb paradetes unes a sobre de les altres i teles a terra plenes d’andròmines vingudes de ves a saber on i comprades per ves a saber qui. La Fira és d’aquest tipus de coses que Lisboa encara té i que Barcelona ja ha perdut, en pro de la moda i la ciutat del disseny.

I el nom, que indueix a traduccions sui generis com la del títol d’aquest post, no es refereix pas a cap lladre, sinó a l’acció de “lladrar” –cridar- per voler vendre els productes abans que els altres comerciants. Lladres i productes robats, avui en dia, també n’hi ha, però el nom, que sembla que es remunta al s. XII, no ve pas d’aquí.

Els llençols, que no ens deixaven sortir del llit, i un esmorzar casolà contundent, van fer que no hi arribéssim a temps, principalment perquè havíem quedat amb la Mina (la recordeu? Si no, mireu aquí) per veure la seva obra i comprar-li algun quadre.

I així entre quadres, passejades, croissants amb xocolata, llibreries, esglésies fent missa, postes de sol i converses entre peu de carrer i veïnes abocades a les finestres, vam arribar al meu restaurant de Lisboa preferit: el Tia Chica, per sopar a horari portuguès, o fins i tot nòrdic (no havíem dinat) i després anar a fer una copa al Barrio Alto, acomiadant el dissabte amb una Caipirinha a la mà.