Portugal: Um retrato social

Ahir vaig veure a la RTP el final d'un capítol d'una sèrie de documentals que pretenen reflexar la situació actual de Portugal, titulat "Portugal, un retrat social".

No sé si vaig tenir mala sort o si tot el documental va ser així, però els 10 últims minuts eren d'un pessimisme tal que fins i tot em vaig posar de mal humor. No sé quin problema tenen els portuguesos que els fa ser tan extremadament autocrítics. Serà que no han sortit del seu país i no han vist que el que els sembla tan desastrós passa una mica per tot arreu? Serà que utilitzen una vara de mesurar diferent i que "el color del vidre amb el que miren" les coses canvia així que passen la frontera? Jo fa dos anys que sóc aquí i encara no m'explico que fa que els portuguesos siguin tan pessimistes.

Als últims 10 minuts que vaig enganxar parlaven dels problemes lligats a la vida a les ciutats (portugueses, única i exclusivament de les ciutats portugueses). Sabeu que passa, segons el narrador? Doncs que les ciutats s'estenen cap a les perifèries i això té diferents conseqüències negatives, fins i tot podríem anomenar-les de catastròfiques. La primera, està lligada a la vida social. Obliga a les unitats familiars a distanciar-se (avis, pares, nets...), els barris com els coneixíem abans deixen d’existir, i aleshores les persones tenen menys relacions entre elles i s'ajuden menys les unes a les altres. (ATENCIÓ: Això tant sols passa a Portugal, no us hi podeu sentir identificats si no sou portuguesos). Una altra conseqüència de que les ciutats creixin allunyant-se del centre és que cada vegades augmenten més les distàncies entre la casa i el lloc de treball, cosa que augmenta el temps de desplaçament, avança l'hora de llevar-se, genera caravanes de trànsit i pol·lució. També, els fills i els pares es veuen durant menys hores i això crea criatures desateses i poc acompanyades en el seu creixement. (AVÍS: Això és degut al mal planejament urbanístic de les grans ciutats portugueses, una situació irreconeixible a qualsevol altre país europeu).

Pobres portuguesos, oi? Tenir tants problemes que els diferencien dels altres i els facin únics? Potser el pessimisme portuguès ve per aquí, ara que hi penso. Potser és una manera de pensar que tot i que són un poble petit són únics. Ni que això de ser únics vulgui dir que tot els va malament només i exclusivament a ells.