BONES... i males

D'aqui a una estoneta arriba l'Albert i començo "vacances".
Vaig a l'aeroport a buscar-lo i continuem viatge cap a Covilhã, on està el Pedro, a qui fa una setmana que no veig.
Fa sol i he rebut una postal del Sergi des de Guatemala.
El POC (el meu contracte escombraries) ja està aprovat per l'IPPAR, que com diuen a Portugal "ja és mig camí caminat", però encara no es pot cantar victòria.
però... com que no tot pot ser perfecte: el Madrid ens ha guanyat aquesta lliga, que semblava que teniem al sac.
Moraleja: el camí s'ha de caminar fins al final i semblar tenir al sac i tenir al sac són coses diferents...
A veure si per l'any que vé "n'aprenem", oi Laporta?

Juny?

Pels que no volien venir a l'hivern i han esperat fins el juny a venir a casa, dues vistes d'avui des de la meva finestra sobre el Tejo.

Vistes al matí

Vistes a la tarda

El Tejo hi és, us ho puc assegurar... I ara també deveu entendre perquè estic escrivint tant els últims dies, oi?

(Per cert, aquest és el post núm. 100 ;) pensava que no hi arribaria mai!)

Grão

Els divendres que sóc a Lisboa, i no me n’oblido, m’apropo a Sta. Maria de Belém, més coneguda com “Os Jerónimos” per anar al grup de joves d’aquesta parròquia. El grup es diu GRÃO i les seus elements, es pot dir que són un magnífic exemple de lo acollidors que són els portuguesos. Hi vaig aproximadament un cop cada dos o tres mesos, i em saluden com si em coneguessin de tota la vida, i com si m’haguessin trobat a faltar. La veritat és que sempre que hi vaig m’hi sento molt bé. Els temes dels que parlem són diferents del que fèiem a St. Gregori, no tenim l’acompanyament d’un mossèn, ni les preguntes que anaven més enllà del Xavi, però s’hi respira un ambient sa i agradable. Avui, al sortir, hem anat a casa d’un del grup per veure el vídeo d’un musical que van fer sobre “Maria” als locals de la parròquia. Les lletres i les músiques són composades per ells, i la veritat és que està molt i molt bé. M’agradaria poder anar-hi més, perquè sé que en podria treure uns bons amics, perquè trobo a faltar aquesta cita setmanal que tenia per parlar de Déu amb altres joves i m’ajudava a col·locar les prioritats on elles han d’estar... però potser precisament perquè les tinc descol·locades, no sé com muntar-m’ho per anar-hi més vegades...

Finals de Juny

Després d'un llarg hivern amb poques visites (es veu que s'ha corregut la veu que la meva casa, a l'hivern, més que una casa sembla un frigorífic) arriba el mes de juny i amb dos dies se m'omple el calendari. Magnífic!
Del 18 al 22 l'Albert, aprofitant els últims "lunes al sol".
Del 22 al 25 els meus pares, animats pel meu post anterior i les sardines. ;)
Del 28 al 6 el Cesc i la Marie, per voltar per Portugal.
I jo del 3 al 7, si tot va bé, seré a Merida en un curs de Museografia que té prou bona pinta! Ja tinc ganes de reactivar el cervell en quan a museografia.
A tots, com sempre, benvinguts, tan sols espero tenir temps de rentar els llençols entre visita i visita!

Santos populares

Ahir van començar les grans festes de Lisboa: els Santos Populares (St. Antoni, St. Joan i St. Pere). La més gran i més tradicional és la de Santo António de Lisboa, que és el patró de Lisboa i també és un sant propici pels casament.

Mai n’heu sentit a parlar de St. Antoni de Lisboa? Segur que si... però normalment fora de Portugal se’l coneix com St. Antoni de Pàdua, però era portuguès i nascut ben al centre, just al costat de la Catedral. Els italians se’l van apropiar, perquè realment va viure i va morir a Pàdua, però a Portugal millor que li digueu de Lisboa, si no voleu que us caiguin a sobre!

Fa un temps que certs senyals indiquen que arribava el dia de St. Antoni. Els dies van creixent, arriba el bon temps, la gent té ganes de festa i viu més al carrer, que comencen a engalanar-se amb cintes de colors des de mitjans de maig, fins en alguns carrers a novembre, quan les cintes han perdut gairebé tot el color, i algú se’n recorda de treure-les (tot i que hi ha zones, principalment a Alfama, on les cintes es queden tot l’any i tan sols són substituïdes amb l’arribada de les noves).


Floreixen els jacarandas i ho omplen tot del seu color lila clar i el seu perfum intens, i tan sols cal sortir de casa (i fins i tot sense sortir-ne) per poder olorar un altre magnífic perfum: el de la sardina a la brasa. La sardina assada és part indiscutible i insubstituïble de les festes. Tant que jo, fins i tot l’he après a menjar amb les mans sense engolir ni una espina i sense tacar-me. I té la seva tècnica, creieu-me!

També comences a veure testos petits amb menta fresca (mangerição) en paradetes que recorden les de roses de St. Jordi. La tradició diu que el noi li ha de regalar un testet d’aquesta a la noia. Normalment van guarnits amb una flor o una bandera on hi ha un petit poema escrit. I grups de gent (adults i nens) vestida de manera estranya, quasi disfressats, assajant balls per les places.

Total, tot això són senyals inequívocs de que s’apropen les festes. I quan els veïns (si, cal aclarir-ho, són festes de barri, preparades pels propis veïns) ja tenen els carrers engalanats, la menta fresca als balcons, sardines i més teca i begudes comprades, bidó partit pel mig a mode de barbacoa per fer el menjar a la brasa, instal·lació casolana de música als carrers, fins i tot algun karaoke... quan tot esta preparat, sol hi faltem nosaltres, per a disfrutar-ho tot, i Lisboa i cada barri es converteix en un gran poble, on la gent es coneix i els carrers són plens d’animació (fins i tot massa plens!) i la festa s’allarga fins que el sol comença a sortir més enllà del Tejo.



Això són les festes dels veïns al carrer, l’Ajuntament també organitza algunes coses. Per exemple, la desfilada a l’Av. Liberdade de les “marchas populares” on, distribuïts per barris i en concurs, diferents grups fan un representació, que inclou ball, vestits i una cançó especials i diferents cada any, que són similar al que es veu al Carnaval de Rio, però més a la portuguesa (més vestits, amb menys samba i més pacífic).

També hi ha la festa dels “Nuvis de St. António” on l’ajuntament ofereix tota la festa del casament (vestits, aliances, festa i crec que fins i tot un viatge de noces) a parelles de nuvis que, teòricament, no tindrien possibilitat de fer-ho així. I normalment, prop de 20 parelles es casen així cada any a Lisboa, cosa que no deixa de ser sorprenent. És una tradició més recent, l’any que ve farà 50 anys que es fa.

I avui 13 de Juny -Sto. António- és festiu, per curar les ressaques i netejar els carrers. Amb l’avantatge que per repetir-ho, no cal esperar per l’any que ve, sinó per St. Joan o St. Pere.


Santo António já se acabou
São Pedro está-se a acabar
São João, São João, São João,
Dá cá um balão para eu brincar!

Portugal ConVida

Entre el 4 i el 9 de juny, a Barcelona, una setmana portuguesa, sota el lema de "Portugal ConVida”. Exposicions, conferencies sobre arquitectura, cinema, música electrònica... I tot organitzat pel Consolat, la tenda de delicatessens "A Casa Portuguesa" i un grup de joves portuguesos residents a Barcelona.

Concerts: Teresa Salgueiro, la veu de Madredeus, va actuar el passat 24 de maig dins el 18º Festival de Guitarra de Barcelona. La Mísia presentarà el seu nou espectacle "Lisboarium" a Barcelona, el 18 de juny, dins el Festival Úniques.

Exposicions: al FAD del 12 de juliol al 7 d'agost “Arquitecturas em Palco” exposició de João Mendes Ribeiro. I el 20 de setembre a Caixa Fórum s'inaugurarà una exposició de fotografies de la Cândida Hofer, on hi ha dues fotografies de la Biblioteca da Ajuda, de gran format, però que no li fan justícia. També hi ha exposicions d'artistes portuguesos sempre a l'"A Casa Portuguesa".

Si teniu oportunitat d'aprofitar aquestes propostes, estareu una miqueta més prop de mi! ;)

500

HUAU!!!

Ja en tinc 500!!!

500 visites!

GRÀCIES!!!!