D'oca a oca... i anada d'olla.

Aquest blog comença a semblar el joc de l'oca... d'aniversari a aniversari vaig passant els dies.
Ara li toca al Pedro, que en fa 31 avui: PARABÉNS MIÚDO! ;)

I jo que no us explico res des de que en tinc 29...

He estat molt "entretinguda" -per dir-ho d'alguna manera- a "matutar" (és portuguès, i deu equivaldre a capficar-me, però no del tot... és el que passa amb les paraules dels diferents idiomes, algunes encaixen millor amb el que vols dir que les altres, i després, vas a buscar-la, i resulta que no tenen traducció exacte).

Total... que he estat pensant molt què he de fer amb la meva feina... Ara a l'agost se m'acaba al contracte i em proposen continuar en unes condicions... lamentables. Fan plorar, o riure, depenent del dia... I he estat pensant si val la pena acceptar-ho tot... si no hi ha un moment on no compensa... principalment quan tens la sensació que el que et lliga a la feina són les persones que hi ha, l'espai, que indubtablement és preciós, però no la feina en sí, no l'estimul que d'ella en treus, o el que n'aprèns. Arribats a aquest punt... no valdrà més la pena deixar-ho estar?

I, entre les opcions que tinc, penso que potser una bona elecció seria montar una empresa (petitona) que doni serveis i propostes als petits museus. Així, treballaria per a mi, tindria més llibertat de moviments, i podria estar més temps amb el Pedro. Però al mateix temps, treballar per a un mateix suposa unes capacitats que no sé si tinc. Hi ha dies que crec que sí, que podré amb tot, que convenceré tothom, que tot funcionarà a la perfecció... hi ha dies que crec que no, que m'esforçaré tot el que pugui, però que després rebré sempre la resposta preferia de les institucions portugueses: no hi ha diners... i els patrocinadors que busqui, em diran al mateix... i clar, d'alguna manera hem de menjar, no? (es más triste robar que pedir?)

En fi... moltes coses que em passen pel cap, però que són difícils d'explicar, per telèfon, per escrit, en persona. Són difícils d'explicar perquè es junten un munt de factors que encara no he conseguit ordenar dins meu, i aleshores, com puc explicar-ho als altres?