Acabo d'arribar d'una altra classe de hípica. Em va tant tant tant bé, que em costa de creure hi tot! El 90% dels dies surto com a nova! Cansada, però mentalment com nova. Cada dia és com un repte, perquè a mi, tot i que m'agraden molt els cavalls i m'ho puc passar molt bé montant... al mateix temps, també em fa una mica de "cague" (sinó que li preguntin a l'Albert, que anava amb mi quan anavem a Vallromanes!). O sigui, que cada dia, quan pujo al cavall, sento que m'he de superar... vull dir, que no em puc deixar vencer per la por i no disfrutar tot el que disfruto quan estic bé... en fi... no sé si sona massa filosòfic, però és una mica el que sento.
Però avui us explicava tot això per dir que avui hem saltat (una miqueta) i que me n'he sortit molt bé. Tot i que el cavall m'ha fet suar la cansalada i demà ja veurem com tinc les cames! En fi... que l'edat no perdona!
2 comentários:
MOlt bé!! així m'agrada... tots els reptes són bons i ens ajuden a superar-nos!
maci
Doncs m’ha semblat que se’m formulava una pregunta indirecta i responent-la (una mica tard això si!) només puc dir que la meva germana és la més valenta de les germanes i la més agosarada de les amazones!
Ah! i respecte al “fóra de lloc” només dir-te, i al dir-ho sóc conscient de la relativitat d’aquesta sort, que al menys tu tens la sort de sentir-te així lluny/una miqueta lluny de casa teva, del teu, país, de Catalunya, quan molts en sentim així, i si en bona part per l’afecte eurocopa, en aquest país nostra que a vegades no podem sentir com a tal i al que fins i tot en costa reconèixer!. Prepara’t per quan vinguis perquè Barcelona probablement encara et guardi alguna imatge que et faci preguntar-te: on sóc?
Molts petons
Enviar um comentário