Diogo i els hospitals

La nit de divendres a dissabte, a la 1 de la matinada, va néixer el Diogo, un nebot del Pedro. Pesa 2 kg 800 i és tot petitó i bufó. Vam anar a veure’l a l’hospital, aquí a Covilhã i per primera vegada em vaig donar de morros amb el sistema de visites portuguès. L’horari de visites es resumeix a: de les 2 a les 3 de la tarda i de les 8 a les 8:30 del vespre. En el cas dels recent nascuts, els pares i germans també poden estar de les 4:30 a les 5:30 (crec). La resta del dia, les mares (i la resta de malalts) se’l passen solets (en habitacions de 4 persones).
Lo de les habitacions compartides no em sorprèn i, si bé sempre és més confortable tenir un el seu propi espai, en un hospital públic el que interessa és que atenguin tota la gent que ho necessiti i els recursos tampoc són elàstics.
Ara bé, l’horari de visites reduït a 1h30 per dia em sembla un crim. Amb l’afegitó que, a part del pare i germans, tant sols poden entrar dues persones per llit de cada vegada. Dues infermeres sarjento intenten controlar-ho i gairebé sempre ho aconsegueixen. Uff, jo no em veig gens gens passant per això... i menys en un naixement! No haurien d’estar contents i tota la família junta el temps que volgués (dins d’uns límits)?
A part, les habitacions no són pas petites. Ja n’he vist de molt més petites. I des de que la gent es comporti mínimament, hi ha espai de sobre per les visites, principalment, si no es concentren totes en una hora i mitja i estan dividides, per exemple, al llarg de tota la tarda.