La tornada

Fa 15 dies que sóc a Portugal i ja començo a tornar-me a acostumar a la rutina d’aquí. I us puc assegurar que aquesta vegada no ha estat fàcil. Vaig passar el Nadal i Cap d’any a casa (del 22 al 2), a Teià, amb tota la família, i per a mi, han sigut els millors dies des de fa temps! Vaig tornar a la infància jugant amb els meus nebots i veient com creixent de ràpid i les coses que aprenen amb poc temps. Lo guapos i intel·ligents que són, lo bons i a vegades dimoniets, cada un amb la seva personalitat, cada un amb la seva manera de veure el món i de viure-hi... Vaig disfrutar al màxim la sort de tenir una criatura tant petita com la Clara en braços, del fàcil que és fer-la riure i de sentir com et pessen els braços de tant tenir-la a coll, però sense voler deixar-la perquè no saps quan podràs tornar a estar així. De jugar amb la Maria al Trivial i veure que amb 8 anys ja sap tantes coses! com, per exemple, a deixar-se donar peixet ;) i veure com de bé fa de germana gran. De veure com l’Amadeu para gols impossibles com el Valdés, com cuida del Bernat i sobretot, com fa volar el seu helicòpter teledirigit, i el penja, de tant en tant, perquè ens divertim anant-lo a buscar (en fi, que ho fa per nosaltres). De veure el Bernat parlant polonès pels descosits, jugant amb la seva “xenxarufca”, muntant legos amb el seu pare i aprenent un munt de coses (de bones i de menys bones, suposo) amb els seus cosins. De la Paula, sobretot, dels seus moments angelicals, i també del que aquesta personeta de no encara 4 anys sap fer-se valdre. I del seu sentit de l’humor i la seva mirada de pilla.
Vaig tornar a riure com feia temps que no reia durant els dinars i sopars (els que algun cop hagueu dinat o sopat a casa meva, ja sabeu de què parlo), vaig disfrutar dels consells i les converses... en fi... i per no allargar-me més, em vaig sentir a casa. Aquí a Portugal estic bé, però no tinc el que tinc a casa. A casa, estic bé, però em falta el Pedro, que (per ara? ;) ) no vol canviar de país de residència... cap aquí, cap allà... el meu futur (aquí o allà) em sembla que esta fet ple de viatges low-cost entre aquestes dues magnífiques ciutats de punta i punta de la península.