Diumenges

Els caps de setmana acostumen a ser els millors dies de la setmana. No es treballa, es poden fer activitats que durant la setmana ens són impossibles...
A mi també m'agraden, però des de que sóc a Portugal, alguns diumenges em llevo amb una sensació ben estranya al cos i els ulls se m'omplen de llàgrimes.
Si continués a Barcelona, els diumenges al matí em llevaria a Teià sentint les rialles o els crits dels meus nebots i, després de desfer-me de la mandra, aniria cap al menjador o cap al jardí a jugar amb ells.
Això és el que més em costa de tot d'haver marxat. Pensar que no puc veure com creixen (tant ràpid) els meus nebots. Que m'estic perdent aquests moments màgics que mai podré recuperar... i se'm trenca el cor.
Molt melodramàtic? no ho sé, però això és el que em passa molts diumenges al matí.