1r dia de la meva nova vida a Lisboa

Avui ha estat el primer dia del curs de formació. Som 13 persones, d'elles, tant sols 3 nois, tots portuguesos menys jo. Les matèries que es faran semblen prou bé: història de l'art, museografia, conservació del patrimoni... tot més o menys conegut, però en portuguès. Les classes són al Panteão Nacional, l'enorme cúpula blanca que veureu a la vostre dreta si mai arribeu a Lisboa en tren (Estació de Sta. Apolonia). El Panteó està sobre les restes d'una antiga capella del s. XVI invocada a Sta. Engràcia, que feu construir la Infanta D. Maria (filla del rei). Un dia, la capella fou saquejada brutalment, i mentre buscaven al culpable, van trobar a les immediacions un cristià nou (un jueu convers) muntat sobre el seu cavall amb els cascs embolicats amb tela i ell cobert amb una capa. Era massa sospitós per a ser veritat, i tot i que el pobre home deia que ell no tenia res a veure amb el saqueig (però que no podia explicar el que feia allà vestit d'aquella manera, a mitjanit), el van condemnar a mort, cremat a la foguera. Posteriorment, es va descobrir que deia la veritat. Voltava per la zona perquè flirtejava amb una monja d'un monestir proper, i per això, per la seva honra, no podia explicar que estava fent. Diu la llegenda que al passar per davant de la capella, quan el conduïen a la foguera, va enviar una maledicció dient que mai l'acabarien. I quasi acaba tenint raó. La capella es va convertir en una església que va caure dues vegades. Posteriorment la van reconstruir en l'època barroca, però no van acabar de posar-li la cúpula fins el 1966 i per obra de Salazar!Ara hi són enterrats poetes, presidents de la República i l’Amàlia Rodrigues (la cantant de fados), la seva és la única tomba que té flors permanentment.