Això és vida?

LANZUDA (segon intent)

Sembla que hem aconseguit fer un altre pas (minúscul) amb el tema de les camisetes.
Lanzuda, té finalment, el site on-line: www.lanzuda.com
S'agraeixen crítiques (n'hi ha forces que jo ja he fet) i sobretot, si us agraden les camisetes, s'agreixen encara més les compres ;)
Si mai monteu un negoci, sobretot, sobretot, intenteu coneixer molt molt bé la gent amb la que us hi posseu i que quedin les coses ben claretes des de l'inici... sinó... o teniu molta sort o malament rai.

De tornada

Segon dia de feina després de dues setmanes de vacances i res és tant horrible com m'imaginava. El primer dia perquè tenia tanta feina que no vaig tenir ni temps de planyem. Aquest segon perquè amb el ritme d'ahir sembla que faci setmanes que treballo.

I les vacances! La Vall de Boi és preciosa. Perquè sent catalana i tenint aquest paradis tant sols a 3 hores i pico de Barcelona encara no hi havia anat... ? el dia a dia se'ns menja... i suposo que quan ja no ens queda temps ens agafen amb els "pijats al ventre" (parlant malament) i amb una llista enorme de coses per fer que s'han anat quedant endarrera ofuscades per coses tant estúpides com rentar la casa, posar la rentadora, contestar aquells mails... o l'encara més temible "Què bé s'està al llit o al sofà"... Un amic em deia fa temps que dormir és una gran pèrdua de temps... que sol calia dedicar-li les hores imprescindibles per continuar viu. Suposo que si però sé que quan arribi el matí del diumenge pensaré... uff! què bé s'està al llit!
Hi ha alguns que no tenim solució...

100% VACANCES

Diumenge a les 5 de la tarda calculo que jo i el Pedro ja haurem arribat a Boi on, amb tota la meva family, això vol dir amb 13 persones més, passarem una setmaneta magnífica, espero. Sense pensar amb feina, ni stress, ni res! 100% vacances!

CLARA

He obert una nova carpeta de fotografies al meu ordenador.
Aquesta és la primera.
La Clara (encara no és el seu nom definitiu) és la meva cinquena neboda.
Naixerà a principis d’octubre d’aquest any i serà la germana petita del Bernat.
Ja tinc ganes de veure-la en directe!

Per culpa del projecte

El projecte de master no em deixa actualitzar el blog...
I així passen els dies i els mesos i no escric res de res pels pocs que em llegiu... ho sento.
Per exemple, no us he explicat que van venir 4 dies els meus nebots a Lisboa. Que, amb l’Anna i l’Amadeu dormien junts a la mateixa habitació, amb tant sols 2 llits!, que crec que s’ho van passar molt bé. I, sobretot, que espero que tornin.
Tampoc us he penjat fotografies de la regata de grans velers que va haver a Lisboa el cap de setmana passat i com, asseguda al balcó de casa, vaig veure passar riu avall els velers més grans del món.
Ni cap novetat de la feina i del taller que estem preparant per setembre, sobre la construcció dels llibres medievals... res de res per culpa d’un projecte que no avança i del que ja estic saturada.
Presento el 15 de setembre, si Déu vol i si he aconseguit acabar-lo per entregar l’1 d’aquell mateix mes... un altre projecte que, pel que sembla, es quedarà al calaix, ocupant espai i omplint-se de pols... en fi...
com es allò de “Resistir és vèncer”?

Benvinguts al club!

Avui he rebut aquesta frase per mail que us tradueixo:

AQUELL QUE AL LLARG DEL DIA
ÉS ACTIU COM UNA FORMIGA
FORT COM UN TORO
TRABALHA COM UN CAVALL
I AL FINAL DE LA TARDA ES SENT CANSAT COM UN GOS...
HAURIA D'ANAR AL VETERINARIA, PERQUÈ ÉS MOLT POSSIBLE QUE SIGUI BURRO!