“No sirve para nada”

La meva profe de portuguès, la Daniela, té ganes d’aprendre català. Fa temps que em diu que està apuntada a un curs del centre on nosaltres fem portuguès, al que jo també vull apuntar al Pedro, però que no comencen perquè els alumnes que hi estant apuntats tenen horaris molt diferents.
Dimecres, abans d’entrar a classe per corregir l’examen, li vaig preguntar si en sabia alguna cosa. Al costat hi havia la Guadalupe, una companya de portuguès que es d’un poblet prop de Saragossa i que està treballant a Lisboa com a traductora (si no m’equivoco ha fet traducció i interpretació). Al sentir la pregunta es va girar cap a la Daniela i va exclamar: “¿Pero quieres aprender catalán para qué? ¡Si no sirve de nada!”. Ja us podeu imaginar la cara que se’m va quedar... tot un poema. “¿Por qué no haces español?” La Daniela li va intentar explicar que de castellà ja en sabia, almenys tot el que volia saber, i que volia fer català per entendre la dinàmica de la llengua, veure les similituds amb el portuguès, etc... Però no cal insistir-hi. Si fins i tot una persona que es traductora i que teòricament hauria de tenir una sensibilitat especial per les llengües pensa així, què no han de pensar la resta. M’agradaria saber si la pregunta / exclamació de la Guadalupe hagués estat la mateixa si jo li hagués preguntat a la Daniela si començava el curs de Lapó, Mirandès, Arameu, o qualsevol altra llengua de les, diguem-ne minoritàries. No sé perquè, però m’escama que aquestes si que deuen servir per alguna cosa...

Més val tard...

però potser tant tard és passar-se, no?

Llum de tarda

Arribo cansada de la feina. La casa està fosca, freda, buida. Estic sola. El Pedro està a Covilhã, no vindrà fins demà.
Encenc els llums, em trec l'abric i la motxilla, els deixo sobre el sofà. El primer que faig els dies com avui, que estic sola, és mirar per la finestra. És un espectacle! La llum canvia a una velocitat de vèrtic, cada dia el cel agafa nous colors, diferents. El riu sembla que no dugui aigua, que sigui una superfície plana, sobre la que et podries passejar tranquil·lament. A l'horitzó, avui, en lloc d'una línia plana hi ha muntanyes de núvols que fan que la sensació de no estar mirant el mar encara sigui més gran.
Sí, el mar, perquè casa meva està molt a prop de la frontera invisible que marca on acaba el riu i on comença el mar. Anys endarrera es considerava que aquest punt el marcava la Torre de Belém.
Aquesta vista és un vici. És un quadre nou cada dia emmarcat per la foscor de les finestres. A la foto, la més petita de la casa. No us el penjaríeu al menjador si realment fos un quadre?

La llibertat ha de ser sempre conquerida

http://www.bozzetto.com/freedom.htm

Bibliotecari, una professió de risc

No ho haguéssiu dit mai, oi? Jo tampoc, fins avui que he estat tot el dia intentant trobar els llibres als que pertanyen alguns dels gravats que estic classificant. Per exemple, tinc una estampa que és un retrat de l’Isaac Newton i que es veu clarament que ha estat tallada d’un llibre. Doncs vaig a les fitxes del catàleg manual (encara hi ha poca cosa a la base de dades) i busco llibres escrits pel Newton o que parlin d’ell. Quan trobo la cota, composta per tres números diferents (per exemple, 79 – II – 18, on el 79 és la prestatgeria on es troba, II és el número de prestatge d’aquella prestatgeria, numerada de dalt a baix, i el 18 és el número del llibre), començo a buscar per la biblioteca la prestatgeria corresponent. En la majoria dels casos es tracta d’una de les de la galeria, i sempre, sempre, un número entre l’I i el IV, o sigui, el més alt possible. Quan tinc el llibre localitzat, he de buscar una escala per poder recolzar a la prestatgeria, enfilar-m’hi, agafar el llibre, deixar en el seu lloc un “fantasma” (un paperet que indica que aquest llibre l’està consultant algú) i baixar les escales sense caure de dalt a baix. I estareu pensant que no sembla tant difícil... i segurament no ho és si ets capaç de abstreure’t que ningú està assegurant l’escala, que el terra és irregular i cada esglaó que puges l’escala sembla tornar-se més inestable i que estàs en una galeria de dos metres d’ample i uns 15 d’altura, amb una barana que sol de mirar-la sembla que caigui... Doncs, si, segurament si t’abstreus de tot això, no fa cap tipus d’impressió. Jo cada cop que sóc allà dalt penso en els castells. “Hi hauries d’estar acostumada a les altures”, em dic... Però és que almenys a castells tens una pinya a baix que et para el cop! Bé, a Sarrià era una mini-pinya, tota sencera resant per no endur-se el castell per barret, i entre els precs d’uns i altres... doncs estaves més tranquil. Aquí estàs més sol que la una, i a més amb la pressió que si caus, ho has de fer en silenci. Shhhh! que estem a una biblioteca!

El blog més guapo del món

No sé què passa però el meu blog ha deixat de funcionar. S'ha quedat estancat en la notícia de la Hilda... des del meu ordinador obre però des dels altres no. Serà que algunes de les poques coses que hi he penjat des d'aleshores l'han ofès? Espero que no... Però per provar de solucionar-ho li escric aquestes ratlles, exclusivament per ell, per dir-li lo guapo, simpàtic, encantador, net, polit i bon blog que és. A veure si així em torna a fer cas i funciona.

Conteu-les, n’hi ha 100

Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia al blog. Escriuré cada dia (que pugui) al blog.