Pels meus turmells

Dissabte em vaig anar a comprar la resta de l'equipament que em faltava per muntar a cavall.
Al gener vaig començar les classes a l'escola de la GNR (Guarda Nacional Republicana). Fins ara, tant sols tenia el casc, i muntava amb pantalons normals i amb bambes, però quan em tocava muntar amb cel.la (amb estreps), arribava a casa amb dos boles de golf on acostumaven a estar els meus turmells. De tota manera, la majoria dels dies no muntávem amb cel.la, sinó amb manta (sense estreps), i per això anava deixant passar el moment de gastar-me prop de 60 euros en unes botes i uns pantalons de muntar. Em feia mal i mandre. Però encara em feien més mal els meus pobres turmells!
Divendres em van trucar dient que aquest dilluns passat començava les classes de cel.la i que m'havia de comprar les botes. I cap al decathlon a veure que trobem....
Ja he fet dues classes i els meus turmells estant ben contents! Res de morats.
Les dues classes han anat bé. Encara no he caigut. I és curiós veure què militars són els militars quan donen classes. No hi ha excuses per a ningú. Ni ploramiques ni res. Si et caus t'aixques i sant tornem-hi! Ups! Per ara no he caigut i espero no caure (i sobretot no fer-me mal!).