Banda Ampla "Estrangers a Catalunya"

Se'ns ha fet malbé la tele a Lisboa. El Pedro ha pujat cap a Covilhã i jo aprofito per veure tv3. Primer Crakóvia, i després el que feien en directe: Banda Ampla "Estrangers a Catalunya". Un encert! Veure què pensen els estrangers que viuen a Catalunya em fa pensar en què penso jo, que sóc estrangera, aquí a Lisboa.
Sento els del programa parlar català, alguns millor que jo i tot, alguns com jo parlo portuguès, altres que comencen a esforçar-se i altres que encara no han perdut la vergonya o no tenen intenció de perdre-la.
Diuen que els catalans som una mica tancats, que és difícil fer amics, però que un cop els fas són per tota la vida. No hi puc estar més d'acord. Aquí no és ben bé així. Ràpidament et tracten per amic. Al principi em sorprenia molt. Et diuen "Hola amiga, com estàs?" (jo crec que no ho he fet mai, això, en català) Encara ara, quan ho sento, a vegades penso "amiga? però si em coneixes fa quatre dies!"
Tenint en compte el número d'amics que tinc aquí dec haver conservat molt i molt bé aquesta característica catalana. Sempre m'ha costat. No és res de nou. Diguem que si allò és veritat, jo sóc molt catalana! Però també puc dir que quan considero a algú amic, ho és de veritat, i, si res s'esguerra, per tota la vida. I això, en la meva opinió, té MOLT més valor.
La majoria diuen que no volen tornar. Jo sí que vull. M'agrada Portugal, m'hi sento bé, però m'agradaria tornar a Barcelona/Catalunya. Per la família, pels amics, perquè és d'on sóc i m'hi sento més a gust.
Parlen del que enyoren i del que valoren. Pensant-hi ara, crec que el que enyoro i el perquè m'hi sento més a gust, a Catalunya, està tot una mica lligat. La manera de pensar és diferent. La manera d'afrontar els problemes. El sentit de l'humor. Hi ha petites coses molt diferents, dins d'una majoria de coses que són molt semblants.
Viure fora durant un temps és interessant. Viure fora per tota la vida em fa vertigen. Pensar que els meus fills pensaran diferent, afrontaran els problemes de manera diferent i tindran un humor diferent, em fa bastant vertigen. Espero, almenys, aconseguir que siguin mig catalans!