Fa cosa de 6 anys estava a la plaça Sant Jaume en una actuació de castells acomiadant-me d'aquesta manera especial de Barcelona, per un temps.
Després, l'avió em va portar a Florència, que havia de ser, per un any, la meva ciutat (erasmus).
La vida dóna més voltes que la lluna a la Terra i de Florència me'n vaig emportar molt més del que pensava en un principi. Coses molt més importants que els seus edificis espectaculars i els seus museus amb algunes de les peces més impressionants de la història de l'art.
Vaig trobar-hi uns amics genials amb els que vaig passar moments magnífics, dels quals me'n segueixo recordant quasi cada dia. Vaig conèixer el Pedro, al costat del qual, sis anys després, escric aquestes línies, mirant al Tajo. Per la seva culpa Lisboa és ara la meva ciutat, tal com ho segueixen sent Florència i Barcelona.
Sem comentários:
Enviar um comentário