segunda-feira, agosto 29, 2005

Tòquio Blues

Quan acabo de llegir un llibre que m’ha enganxat molt sempre em queda una sensació ben estranya... em quedo pensant... “Hi que faré, ara?”.
Aquest me l’he polit amb quatre dies i perquè estic liada amb el projecte del postgrau que sinó en un parell me l’hagués acabat...
No sé si va ser per aquesta portada tant pop o què, però d’entrada vaig pensar que no m’agradaria. Al llegir les tres primeres pàgines, però, ja em tenia atrapada.
Gràcies, Anna, sempre esculls bé.
Ah! Per cert, no us parlo del llibre, el tinc massa fresc com per resumir-lo. Sol dir que parla de la joventut japonesa, però de fet parla de fer-se gran i aprendre a viure en un món que ningú entén.

Sem comentários: