Estic al tren, torno de Covilhã, visc en un viatge cíclic... Lisboa, Covilhã, Lisboa, Barcelona, Lisboa, Porto, Lisboa... la meva casa és Lisboa i els transports. Conec les cares dels passatgers, dels de l’avió i dels del tren. Dels revisors, de les hostesses... Conec els millors llocs per asseure’m, des d’on es veu el millor paisatge, quin és el camí més ràpid, per on anar per evitar les cues. El tren m’agrada. L’avió el suporto. L’autocar, que no me’l posin més al davant. Si hagués d’escollir, per comoditat: el tren, per rapidesa: l’avió, per posar-me dels nervis: l’autocar.
Viatge rere viatge aprens a aprofitar el temps. Per dormir, per pensar, per llegir, per treballar, per escriure alguna cosa pel blog... per exemple, avui. I dit això:
“Próxima paragem: Lisboa-Santa Apolonia. Este comboio termina o seu recorrido nesta estação. A CP comboios de Portugal...”.
Ja sóc a Lisboa.
1 comentário:
hola elisabet,
només dir-te que a la laia li encanta com escrius, els teus textos, es parteix de riure!!! li agraden especilament les cites portugueses!! això ja ho havia notat té una predelicció especial pels idiomes és mor de riure quan faig veure que parlo en italià, també ara amb portugués, l'anglès no tant i la veritat és que respecte el castellà ni fu ni fa, quan viguis li hauras de parlar en portugués i italià, seguríssim que li agrada i ara que hi penso també haurem de provar el polonés, no? bé segueix escrivint i no creguís que no té mèrit que això de llegir-li textos p.e. del diari ho faig sovint i no cola gaires cops, et deixo que veig que que jo parli amb tú no li agrada tant! petons dels dos
Enviar um comentário