Havia d’escriure un post explicant que el Ron, el nostre gos, pobret, s’havia mort, durant els dies que estàvem al Pais Vasc. Tenia una infecció i li van donar unes pastilles molt fortes, que semblen que van ser pitjor remei que la malaltia. El Ron era un gos bo, que hagués viscut millor en una casa rodejat de carícies que al nostre jardí, però que ha tingut una bona vida.
A la tornada vam decidir agafar dos gossets de la Gossera de Mataró. El gran, té 9 mesos, es diu Jackie (i no li canviarem el nom, ja és massa gran) i és un creuament entre pastor alemany i llaurador. La petita, té 3 mesos, es diu Nuca (es deia Dalila, però a ella si que li canviem el nom) i és un gos d’atura barrejat.
Ara m’acaben de trucar dient que la Nuca, la petitona, està ingressada al veterinari i que potser té moquillo... cosa que vol dir que té molt, molt mal pronòstic. Sinó, té una altra cosa, també greu, però que pot ser que se’n surti. Pobreta. Espero que se’n surti i sinó que hagi estat feliç els dies que ha viscut a Teià, sentit que havia trobat una família que la volia, i no morint-se malalta a una gàbia de la gossera.
Força Nuca, que tens molts anys per viure amb nosaltres a Teià! Ànims, petita!
(Les fotos són de quan els van anar a veure a la gossera, jo tant sols els he vist en fotos)
La Nuca, malauradament, va morir uns dies després, al veterinari...
Sem comentários:
Enviar um comentário